Ja fa anys que els productes que abunden al Mercat de la Boqueria de Barcelona són els que els turistes poden consumir in situ -sucs de fruites, empanades argentines, burritos…- o bé els que poden endur-se de tornada al seu país, com ara els embotits envasats al buit. De fet, de totes les parades que hi ha, només nou no ofereixen cap producte enfocat al turisme. Una de les poques que resisteixen és la botiga de fruites i verdures Cal Neguit, regentada per Pere Miquel, que és la cinquena generació de la seva família que es dedica a la pagesia.
El 1877, abans que es posés la primera pedra de la Sagrada Família o que es fundés el Barça, la família Miquel ja tenia la parada a la mateixa cantonada on és ara. “El dia que els meus rebesavis es van casar, el seu regal va ser deixar de vendre fora del mercat i tenir-hi una parada”, explica. Entre el 60% i el 80% -segons l’estació de l’any- del producte que ofereix prové de les terres que té a Sant Boi de Llobregat.
Ell és el primer de la nissaga que compagina l’ofici de pagès i la parada: “Abans, els homes conreaven la terra i les dones atenien al mercat”. Ara, la majoria de les vendes les fa a través d’internet i el matí el dedica a repartir les comandes. No obstant això, la parada la manté com a “campament base”, perquè encara té clients fidels: “Per a ells, anar a la Boqueria és un ritual meravellós. Hem fet amistat i, fins i tot, amb un d’ells hem anat de vacances junts”.
En lluita contra la massificació
Cada generació de pagesos ha hagut d’afrontar un repte i a ell li ha tocat lluitar contra la massificació del mercat. “Algú va tenir la brillant idea de vendre les parades a inversors estrangers, que n’han comprat més d’una, i que no tenen cap mena d’arrelament a la ciutat i han enfocat el negoci al turisme. A més, moltes parades han deixat de vendre producte fresc. Han pujat al carro”, diu Miquel.
Abans se solia dir que “a la Boqueria, s’hi troba de tot”, però ara això ja no és així, lamenta el pagès. “La Boqueria ja no és un mercat, i això no és ni bo ni dolent; el que necessitem és que tant l’Ajuntament i la Generalitat com l’Associació de Comerciants La Boqueria ho reconeguin i deixin de dir que és el millor del món”, reivindica. “Com ho ha de ser, si no som ni el millor mercat del barri?”, rebla.
Durant la pandèmia, Miquel recorda com només el 30% del mercat obria. “Sense turisme, per a moltes parades no devia tenir sentit aixecar la persiana”, apunta. Una de les botigues que va estar al peu del canó va ser la seva i, de fet, recorda que aquell va ser un dels moments en què el negoci li va anar millor. “Des de les vuit del matí, aquí hi havia cua de gent del barri”, rememora. “Però quan la situació sanitària va anar millorant i el turisme va anar tornant, la clientela va desaparèixer, i ho entenc: és empipador caminar pels passadissos”.
El problema, segons Miquel, és que “les autoritats utilitzen el mercat per omplir-se la boca”. “Si vinguessin més sovint i no pas un dia a l’any, a fer declaracions o tiberis, hi haurien posat remei”, aventura el paradista, que té la sensació que ningú no s’ha preocupat pel futur del mercat: “Tothom ha mirat cap a una altra banda i, ara, ens lamentem”.
Els festius no es treballa
El passat mes de juny, els mitjans de comunicació es van fer ressò que el 80% dels paradistes de la Boqueria havien votat que el mercat no obrís els dies festius. Aquesta vegada, i com en les anteriors ocasions, Miquel no va anar a votar: “Amb el nombre de parades que els inversors estrangers tenen, no val la pena participar en les votacions, ja que sempre prevalen els interessos d’aquest sector”.
Val a dir que aquest cop el resultat el va sobtar, tenint en compte que la proposta era obrir el mercat els festius des del migdia fins a les vuit del vespre, una mesura “pensada per fer més negoci amb el turisme”. Miquel, per la seva banda, ho té ben clar: “Qui m’obligarà a mi a obrir tota la setmana? El diumenge el passo amb la meva família”.
