Amb l’arribada de l’estiu, les mirades es dirigeixen cap a la platja i la converteixen en l’espai més cobejat. Aquesta simple elecció canvia del tot les regles del joc: la platja passa de ser un entorn natural per esdevenir un espai d’esbarjo i relaxació, cosa que fa, sobretot en els entorns urbans, que la considerem i gaudim més com un parc que com una zona natural. Aquest ús recreatiu de l’entorn comporta una sèrie de requeriments que, en alguns casos, distorsionen la nostra percepció dels processos naturals i, d’altra banda, impliquen una gestió de l’espai que s’allunya del que s’esperaria en un entorn natural.
Els elements bàsics necessaris per gaudir d’uns bons dies de platja -a més del bon temps- són disposar d’un espai suficient per als nostres estris -si és possible sense massa gent al voltant- i que la sorra i l’aigua tinguin la qualitat adequada. No obstant això, aquestes condicions, que donem per fetes, no sempre es compleixen de manera natural, o almenys no quan nosaltres volem, sinó que s’han d’aconseguir i mantenir de forma proactiva.
Pèrdua de sorra
Pel que fa a la disponibilitat d’espai, cada cop som més conscients que les nostres platges estan sotmeses a un equilibri delicat i que moltes experimenten pèrdues graduals de sorra que fan que progressivament siguin més estretes. A més, cada cop que hi ha una tempesta, perdem una gran part de la sorra de la platja, que sovint no es recupera del tot després del temporal. Per tant, l’espai de què gaudirem dependrà de la quantitat de sorra disponible a l’inici de la temporada de bany, la qual cosa està influenciada per la severitat dels temporals d’hivern i primavera, així com de la capacitat de recuperació de la platja. Així, per exemple, l’impacte de tempestes tardanes properes a l’estiu farà que la platja a l’inici de la temporada no s’hagi recuperat per presentar la configuració òptima per al seu ús recreatiu. És a dir, com que aquest espai el necessitem ara, no podem esperar a la seva recuperació natural perquè trigaria més del que ens agradaria.
Amb independència del seu origen, la manca d’espai fa que ens plantegem actuacions que o bé restitueixin la sorra perduda o que en redueixin la pèrdua. Tot i que sovint ens plantegem la imposició de criteris de sostenibilitat a l’hora de recuperar el medi, la veritat és que, sigui com sigui, el principal element necessari per tenir una platja és que hi hagi sediment. Aquestes actuacions requereixen un projecte específic que doni resposta al problema concret alhora que eviti generar un impacte ambiental advers i, un dels problemes que ens trobem és la necessitat de temps per realitzar aquest projecte, per la qual cosa, a menys que s’hagi previst amb antelació suficient, no sempre es podrà fer quan es necessita.
En aquest context, cal destacar la necessitat de planificar de forma adequada les actuacions necessàries per evitar prendre decisions errònies o, simplement, evitar la inacció. En aquest punt és important identificar la responsabilitat de l’administració competent, en aquest cas el Ministeri de Transició Ecològica, per a l’execució d’aquestes intervencions i, encara més important, per identificar-ne la necessitat i planificar-les de forma adequada.
Menys espai per compartir
Quan tenim assegurat l’espai, l’elecció d’una platja o una altra sovint ve motivada per la quantitat de gent que ens hi trobarem, o el que és el mateix, de quin trosset de la platja podrem disposar. Per fer-nos una idea, a l’hora de gestionar l’ús de platges urbanes, se sol acceptar que l’espai se satura quan hi ha uns quatre metres quadrats per persona, que és més o menys l’espai que ocupen dues tovalloles juntes i un para-sol separades mig metre del següent parell de tovalloles. A les platges de Barcelona, aquest nivell sol assolir-se a la platja de Sant Sebastià.
Aquesta densitat depèn, d’una banda, de la superfície de platja disponible i, de l’altra, de l’afluència de visitants. El primer factor està directament relacionat amb l’estabilitat de la platja i el segon depèn de l’accessibilitat de la platja i la demanda existent. La conclusió per a platges urbanes és que, a mesura que la platja vagi perdent amplada, els usuaris tindrem cada cop menys espai per compartir i, per tant, estarem més empaquetats i la nostra percepció del dia de platja empitjorarà de manera significativa. Per desgràcia, en absència de mesures d’adaptació aquest és l’escenari més probable els pròxims anys.
Per últim, l’ús recreatiu de les platges en entorns urbans requereix una sèrie de serveis essencials, com ara accessos i neteja, i els relacionats amb la seguretat dels banyistes. Aquests serveis, que són de competència municipal, s’inclouen en el pla d’usos de la platja que es prepara cada temporada. Si bé en platges naturals aquests serveis no serien necessaris, en platges d’ús elevat són indispensables si es vol evitar un deteriorament gairebé instantani tant de la qualitat de la platja com de l’experiència recreativa.
L’ús recreatiu d’un entorn natural dinàmic com les platges requereix una gestió adequada per garantir tant una experiència plaent com la conservació correcta del lloc. Tot i que l’Administració és responsable d’aquesta gestió, també és la nostra responsabilitat contribuir al manteniment i la conservació mitjançant un ús adequat d’un recurs que s’endevina cada cop més escàs.
José A. Jiménez és membre del Laboratori d’Enginyeria Marítima (UPC)
