Amb una situació de pandèmia que sembla en molts àmbits superada, sentim afirmar als responsables de l’Administració que certes mesures implantades durant la crisi sanitària “han vingut per quedar-se”. Es refereixen a l’anomenada “atenció” telefònica i a la consulta telemàtica.
És el contrari del que pregonen a tot arreu quan diuen que l’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema, el pal de paller de l’assistència i que té com bases fonamentals la confiança que s’estableix entre el professional i l’usuari i la igualtat en l’accessibilitat de tota la ciutadania.
Com sempre aquests canvis s’estan adoptant sense demanar l’opinió de la ciutadania i per tant menystenint el seu criteri i reafirmant el mantra que ells saben “què ens convé”.
El dret a la salut ha estat vulnerat sobretot als barris pobres i ha estat el combustible de moltes de les seves lluites al llarg dels anys. Les xifres de l’afectació per la Covid-19 assenyalen clarament major incidència per menor nivell social i de renda dels barris. Als indicadors socials hem d’afegir determinants de la salut reconeguts més recentment com l’edat, l’habitatge, el gènere i la bretxa digital.
Un veritable centre de salut
El millor sistema sanitari, com hem dit repetidament (veure el número 152 de Carrer), és aquell que guarda l’equilibri entre el progrés científic i una atenció personal i col·lectiva als problemes de salut més freqüents de la comunitat i als efectes dels determinants socials. El seguiment longitudinal al llarg del temps augmenta el coneixement en les solucions necessàries adients i la seva recerca tant per part d’usuaris com de professionals, al mateix temps que es desenvolupa la coordinació amb els especialistes. El CAP es converteix així en un veritable centre de salut.
Hi ha hagut una tèbia resposta del CatSalut en l’aportació de mitjans a l’Atenció Primària per fer front a la pandèmia. Si bé s’han afegit mòduls a alguns CAP i s’ha fet alguna petita ampliació, es manté reduïda la relació presencial entre un 40 i 50% sense que es vegi cap senyal de tenir pressa per resoldre problemes de ventilació o de neteja que donarien més seguretat a les visites presencials. No es pot mantenir per gaire temps un missatge subliminar, o no tant, que dóna a entendre que les visites presencials no són tan necessàries, que les noves tecnologies les poden substituir i que per això s’han d’incorporar sí o sí. Realment es vol reforçar l’Atenció Primària?
En aquest context, la relació personal i de confiança amb el sistema sanitari corre perill de convertir-se en sensació de desprotecció quan de cap manera no es pot veure els professionals de referència ni tan sols demanar una visita presencial. Ho diu l’informe d’Amnistia Internacional: és una sensació d’abandonament i menyspreu a la dignitat de les persones i un maltractament institucional per la negació del dret constitucional a la salut.
Abans de la pandèmia el 89% de les consultes eren presencials, el 10% per telèfon i l’1% telemàtiques. En l’actualitat, segons xifres del CatSalut, a la ciutat de Barcelona l’atenció presencial es manté per sota del 45% de les visites.
Esperant una trucada
La pandèmia va suposar l’aplicació de barreres preventives per controlar les vies de transmissió d’un agent desconegut. Al mes de setembre, tot i la recuperació de la mobilitat, només el 30% de les consultes eren presencials i el 60% per telèfon. Aquesta baixa recuperació de l’atenció presencial, que ha passat de 30% al setembre al 45% el mes de març del 2021, és preocupant perquè mostra lentitud, quasi paralització, en la recuperació de l’accessibilitat de la població als seus professionals de referència.
Si abans de la pandèmia l’accés via internet era de l’1% i no s’han fet accions dirigides a millorar significativament el domini de la tecnologia per part dels usuaris, suposem per tant que el 50% de la població o més es veu obligada a fer servir el telèfon. El telèfon és l’eina més manejable per a la majoria de població, però fins i tot només per demanar hora de visita, l’atenció a les trucades és insuficient a molts CAP.
És difícil valorar les hores perdudes esperant una trucada o fent-la. Tenen un preu en salut, allunyant l’accés al sistema de persones amb dificultats diverses com pot ser la sordesa. També es poden valorar els diners que ens costa aquesta pèrdua de temps al telèfon valorant l’evolució de les assegurances privades. L’increment de les afiliacions a mútues privades de salut segueix creixent cada any des del 2011, i és l’any 2020 el que ha tingut el major increment: un 4,4%. La població amb assegurança privada a Catalunya està a prop dels 2,5 milions: un 33,8%.
Medicina de Família
Entenem que el metge o metgessa de capçalera no s’han de limitar a dirigir pacients cap als diferents especialistes com si fossin la Guàrdia Urbana ordenant el trànsit. Creiem que la seva funció abraça tots els camps de la salut, des de l’exploració física fins al suport emocional i la detecció de problemes com la violència de gènere o la salut mental, labor que no poden realitzar si no és de manera presencial.
Aquest tipus d’atenció que coneixem com Medicina de Família o Atenció Primària és clau en el procés d’incorporació del progrés tècnic i científic a la cura de la salut.
Exclosos del sistema
Actualment les noves tecnologies són una barrera per la manca d’accés per part de la majoria de la població. Per altra banda, no es mostren ni molt menys més resolutives. Les demores en la resposta poden ser importants (fins a 25 dies) i aboquen els usuaris a una trucada telefònica, sense horari, que en moltes ocasions no es pot respondre. Els resultats d’aquesta deriva no només poden degradar encara més l’Atenció Primària, sinó passar a ser un altre element d’exclusió. De fet, ja estan deixant fora molts processos que es poden fer més complexos i agreujar pel fet de no haver estat atesos en el moment oportú.
Ens han d’aclarir si això és només una genialitat d’algun membre de l’Administració que només ha trepitjat un centre de salut el dia de la inauguració o un pas més en la destrucció del sistema sanitari públic que s’està duent a terme negant els mitjans i els professionals necessaris. Des d’aquí convoquem la gran majoria de professionals que estimen el sistema sanitari i lluiten per millorar-lo, i els usuaris, autèntics propietaris del mateix, a reivindicar una sanitat que respongui a les nostres necessitats i no a les d’aquells que impulsen l’afiliació a les mútues i que volen destruir el sistema sanitari públic.
