Qui estableix els termes d’un debat té grans possibilitats de guanyar-lo. I per això les elits locals plantegen el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat en termes d’economia contra ecologia. O de tenir un projecte ambiciós en front de la coalició del “no”.
L’argument a favor de l’ampliació és senzill: ens permetrà tenir un hub que ens col·locarà al centre de l’economia mundial, cobrirà la creixent demanda de viatgers a Barcelona, i crearà un nou pol econòmic i llocs de treball al seu voltant. Un argument convincent si s’obliden unes quantes coses crucials.
L’oposició del projecte en termes de preservació del delta del Llobregat està justificada, però no supera la dicotomia entre medi ambient i activitat econòmica. Només convenç les persones amb consciència ecologista. Més enllà de la Ricarda -un espai que no es pot reconstruir en un altre lloc-, el conjunt del projecte acabaria exercint una pressió sobre tot el delta i el parc agrari.
Transport aeri i canvi climàtic
Una segona línia argumental té a veure tant amb temes ecològics com econòmics. El transport aeri té un impacte clar en termes de canvi climàtic. I aquest pot tenir greus impactes per a la salut, la producció agrària -i per tant, la provisió d’aliments- i la destrucció material que sovint genera en molts indrets. Cal preguntar-se per què es preveu un volum d’usuaris tan gran.
Quan els principals organismes econòmics ja reconeixen el perill del canvi climàtic i la necessitat de fer una transició energètica, un dels elements clau és el model de transport. Incrementar l’ús del ferrocarril i deixar els aeroports per a distàncies molt llargues és una opció més racional. Tampoc està clar per què necessitem tants viatges. Si és per tenir un pol d’alta tecnologia -el somni de les elits tecnocràtiques-, potser és més essencial tenir bones connexions telemàtiques i reduir els viatges a allò essencial. Si el que es vol és seguir amb el model turístic i es pensa que aquest pot continuar creixent sense parar, resulta encara més irracional. Ja sabíem dels elevats costos socials del turisme -en l’habitatge, l’ús de l’espai, les condicions laborals…-. Ara, amb la pandèmia, hem experimentat la seva volatilitat.
Una festa de preus barats
Seguir jugant a l’expansió turística és una mostra d’una verdadera manca de visió; és seguir imposant els interessos d’uns pocs grups i fer-nos jugar a una ruleta on hi podem perdre molt. Per si això encara no convenç, hi ha una tercera qüestió a tenir en compte. Fa temps que fins i tot institucions com l’Agència Internacional de l’Energia reconeixen que els combustibles fòssils estan en declivi. S’esgoten els millors jaciments petroliers, i grans operadors del sector estan desviant les inversions cap a les renovables. Cal esperar que, amb oscil·lacions, els preus del petroli i els seus derivats pujaran i viurem creixents problemes de subministrament. Una qüestió crucial per a un medi de transport que ara per ara depèn del petroli. Hem viscut una festa de preus barats, crucial per a l’èxit dels vols low cost i de l’expansió turística. Tot apunta que la gatzara pot estar arribant a les acaballes. Només que els preus del transport pugin, volarem menys, i això pot comportar que unes inversions de tan llarga durada resultin inútils, excessives quan estiguin acabades. L’aeroport del Prat no és Castelló, però d’inversions innecessàries ja en sabem molt.
Per tot el que anem coneixent de la crisi ecològica, l’economia i les condicions de vida poden patir molt si no canviem el model productiu i de consum. No és fàcil ni senzill. Però una verdadera economia del “sí” ha d’oblidar-se d’un model obsolet i mirar a la cara els molts problemes que ens esperen. Dir “no” a l’aeroport és dir “sí” a una economia que garanteixi benestar en temps difícils.
