Albert Recio

Tots els articles

  • La gestió privada de serveis bàsics, un mal ‘negoci’ social

    La gestió privada de serveis bàsics, un mal ‘negoci’ social

    La gestió privada de serveis essencials ha esdevingut el model dominant en les societats capitalistes, ja que sempre ha estat un bon camp de negoci protegit pel sector públic i amb una demanda de servei regular. És el cas de Catalunya, i especialment de Barcelona, on la majoria dels serveis bàsics estan gestionats per empreses…

  • Desigualtat persistent

    Desigualtat persistent

    L’Ajuntament de Barcelona elabora des de fa 15 anys un indicador de renda dels barris. Les dades dels primers anys no són comparables a les dels últims, pel fet que s’ha produït un important canvi de metodologia en la seva elaboració. Al principi, es feia una aproximació relacionant alguns indicadors -dades d’atur, habitatge i béns-…

  • Moviment veïnal i esport, una relació ambivalent

    Moviment veïnal i esport, una relació ambivalent

    L’esport és una activitat important en les societats modernes. Té moltes cares. Algunes de positives: promou l’activitat física, les relacions personals, les identitats locals, la cooperació… I també de negatives: genera competitivitats malsanes, passions i negocis sovint dubtosos, i promociona personatges i interessos tòxics. De tot això en podem trobar exemples. Els pitjors, en l’esport…

  • Pla de Barris, lluita contra la desigualtat i teixit social

    Pla de Barris, lluita contra la desigualtat i teixit social

    Els plans de barri van néixer per pal·liar les enormes desigualtats socials existents entre territoris. Impulsats inicialment per la Generalitat de Catalunya, amb el Govern del tripartit, van ser replicats després per l’Ajuntament de Barcelona. La lògica era fer una actuació específica, de xoc, en aquells barris que mostraven uns indicadors socials més baixos. I,…

  • Precarietat, capitalisme i societat

    Precarietat, capitalisme i societat

    El record de la feina estable dels anys 70 fa que la precarietat sembli un fenomen nou, però ha marcat el dia a dia de la classe obrera al llarg de 200 anys

  • Una economia reorientada a satisfer les necessitats de la població

    Una economia reorientada a satisfer les necessitats de la població

    Quan es parla d’economia, habitualment es pensa en negocis i activitats mercantils. És l’enfoc dominant, però no el millor per afrontar els problemes que tenim. Una bona alternativa és entendre l’economia com el conjunt d’activitats humanes orientades a satisfer les necessitats bàsiques de subsistència. Considerar tant les relacions socials entre les persones com la interrelació…

  • Les elits econòmiques del tardofranquisme

    Les elits econòmiques del tardofranquisme

    Al tardofranquisme, Barcelona era encara una societat industrial. Els empresaris tradicionals conservaven un paper central en moltes institucions. El Barça, per exemple, acostumava a ser presidit per empresaris tèxtils, com els presidents de l’època Enric Llaudet i Agustí Montal. Però era una hegemonia en decadència. Per una banda, perquè gran part de l’aparell industrial més…

  • Mala peça al teler davant la crisi social i ecològica

    Mala peça al teler davant la crisi social i ecològica

    Fa temps que els especialistes en salut pública ens recorden: “La teva salut està més relacionada amb el codi postal de la teva llar que amb el teu codi genètic”. Dos grans investigadors britànics en salut pública, Richard Wilkinson i Kate Pickett, han mostrat que les desigualtats de renda estan directament relacionades amb molts problemes…

  • Raons econòmiques contra l’ampliació de l’aeroport del Prat

    Raons econòmiques contra l’ampliació de l’aeroport del Prat

    Qui estableix els termes d’un debat té grans possibilitats de guanyar-lo. I per això les elits locals plantegen el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat en termes d’economia contra ecologia. O de tenir un projecte ambiciós en front de la coalició del “no”. L’argument a favor de l’ampliació és senzill: ens permetrà tenir un…

  • L’economia de Barcelona, cap a on anem?

    L’economia de Barcelona, cap a on anem?

    L’economia de Barcelona s’ha sustentat, com la de tota gran ciutat, en algun tipus d’activitat que li ha permès atreure recursos de l’exterior. Durant tot el segle XIX i bona part del XX, Barcelona va basar el seu desenvolupament en ser el centre (juntament amb Bilbao) de l’activitat industrial d’Espanya. Un país força tancat a…

  • Les moltes cares de la bretxa digital

    Les moltes cares de la bretxa digital

    La digitalització ha esdevingut una de les divises de la nova economia post-Covid. Durant el confinament i al llarg de totes les fases de la pandèmia hem utilitzat abastament les eines digitals per teletreballar, comunicar-nos o simplement com a mitjà d’entreteniment. Tot allò “digital” sona amable. Sempre que s’introdueix una nova tecnologia predominen les veus…

  • Nissan i Covid-19, una tempesta perfecta sobre l’ocupació

    Nissan i Covid-19, una tempesta perfecta sobre l’ocupació

    En plena pandèmia, amb gran part dels treballadors de Barcelona en ERTO i les empreses tancades, Nissan notificava la liquidació de les plantes de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, i de retruc l’afectació sobre les empreses auxiliars i subcontractades que en depenen. Era una notícia previsible des de feia temps,…