L’esport és una activitat important en les societats modernes. Té moltes cares. Algunes de positives: promou l’activitat física, les relacions personals, les identitats locals, la cooperació… I també de negatives: genera competitivitats malsanes, passions i negocis sovint dubtosos, i promociona personatges i interessos tòxics. De tot això en podem trobar exemples. Els pitjors, en l’esport d’elit, on els interessos mercantilistes són més grans i els efectes propagandístics, més obvis. No és casualitat que Israel mantingui un equip ciclista d’elit.
Per això la relació del moviment veïnal amb l’esport ha estat ambivalent. En general, tothom veu bé l’esport, ja que genera molta vida social de barri, que cal potenciar. Per això hi ha moltes reivindicacions d’espais esportius en marxa. També tenim bones experiències amb activitats esportives de proximitat, donant suport a entitats que duen a terme una tasca social, promocionant l’esport de base, fomentant una cultura del joc net, la cooperació i la convivència. Entitats que formen part del teixit social viu de molts barris, que necessiten suport públic per garantir que tothom pugui participar en l’activitat que vulgui.
A l’altre costat hem hagut de fer front als grans poders esportius. Fent oposició als processos de requalificació urbanística orientats a sanejar l’economia d’alguns clubs, com el Barça i l’Espanyol. Protestant per les molèsties que generen alguns grans esdeveniments. O per les subvencions que reben activitats si més no discutibles, com ara la del Circuit de Catalunya. També, en una escala més casolana, qüestionant les condicions en què algunes empreses privades gestionen equipaments esportius públics. Però més que una lluita contra l’esport, és una protesta contra el negoci i els seus efectes.
Amb tot, els barris hem de continuar fent feina per aconseguir que els aspectes positius de l’esport predominin, promovent el benestar i la vida social.
*Albert Recio és activista veïnal.
