L’esport és omnipresent a Barcelona. Tant pel ric teixit associatiu d’entitats de gairebé qualsevol tipus de disciplina que es troben repartides per quasi tots els racons de la ciutat, com pel fet que dos de cada tres veïns adults el practiquen de manera habitual, un percentatge que encara és més elevat entre els infants, segons les dades de l’Ajuntament. A més, Barcelona també acull moltíssimes competicions, algunes de les quals d’abast internacional que en determinats casos poden considerar-se macroesdeveniments. L’organització de la Copa Amèrica de vela de l’any passat, o ser el punt de sortida de l’edició de la Vuelta a Espanya de ciclisme del 2023 o del Tour de França del proper 2026 en són alguns exemples.
Macroesdeveniments que són possibles gràcies a una milionària aportació pública -es van pagar 1,6 milions de cànon per rebre la Vuelta i es pagaran 9,7 per acollir el Tour- i que també constitueixen l’enèsima eina de promoció turística de la ciutat. En contrast, Barcelona presenta un notable dèficit d’instal·lacions esportives, que limiten l’activitat dels clubs i que llasten la possibilitat dels barcelonins de fer esport a prop de casa. Una mancança d’equipaments que sovint es tradueix en la sobresaturació dels espais existents.
Des de fa dues dècades, la gestió de l’esport a nivell de ciutat recau bàsicament en l’Institut Barcelona Esports (IBE), un organisme autònom creat per l’Ajuntament i que presideix David Escudé, des del 2019 regidor de l’àrea -entre 2016 i 2017 havia estat comissionat d’Esports-. L’organisme està dirigit per un consell rector, que compta amb la presència de representants dels diversos grups municipals.
Segons el seu portal, les línies d’actuació de l’IBE són “potenciar l’accés a una oferta d’activitat física i esportiva equilibrada en tots els col·lectius ciutadans”, “dotar la ciutat d’equipaments esportius públics, i col·laborar amb altres institucions públiques i privades per consolidar una xarxa d’instal·lacions de qualitat”, “consolidar els esdeveniments que ja es fan a la ciutat i atreure’n de nous” o “crear atractius turístics relacionats amb el món de l’esport”, entre d’altres.
Saturació dels equipaments
Tot i que el mateix IBE subratlla que “la ciutat disposa d’un bon nombre d’instal·lacions esportives públiques distribuïdes per tot el territori que, conjuntament amb les privades, permeten a la ciutadania dur a terme tota mena d’activitats i modalitats físiques i esportives”, el dèficit d’equipaments s’ha posat de manifest en constants ocasions els darrers anys. El Mapa d’Instal·lacions Esportives i Pla d’Equipaments Esportius (2019-2035), del desembre del 2018, advertia de la necessitat de 17 camps poliesportius més a la ciutat i de 19 pavellons per satisfer la demanda.
Des d’aleshores s’han produït nombrosos anuncis d’inversions públiques per pal·liar la situació. El 2022 es va detallar que es destinarien 70 milions fins al 2025 per construir quatre complexos poliesportius i remodelar-ne cinc, mentre que els últims mesos s’ha confirmat la construcció del Pavelló Glòries-Meridiana Sud, a Sant Martí; del Centre Esportiu Municipal (CEM) La Marina; i la reconversió del pavelló 2 de Fira de Barcelona en un poliesportiu, entre d’altres. Però el dèficit continua i el reconeix el mateix regidor d’Esports, que en la línia clàssica del PSC ha plantejat aquest mandat “buscar altres formes constructives de finançament i l’entrada de capital privat” per reduir-lo.
Al desembre, la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports va aprovar una proposta d’ERC per invertir 10 milions el 2025 per millorar les instal·lacions esportives. “Després d’anys de desinversió, les instal·lacions, moltes construïdes per als Jocs Olímpics, estan quedant obsoletes”, deia el portaveu dels republicans, Jordi Castellana. Els últims mesos s’han evidenciat problemes a instal·lacions municipals com el Tennis Vall d’Hebron, que necessita una reforma integral, o a l’estadi Nou Sardenya, on juguen els equips de l’Europa -centenars de persones, la majoria infants- i que va viure la caiguda d’una tanca durant el derbi amb la UE Sant Andreu.
També la Sindicatura de Greuges de la ciutat ha alertat de la “gran saturació dels poliesportius” i ha plantejat a curt termini explorar solucions com l’ús de pistes escolars, tant públiques com concertades. L’impacte va més enllà del nivell popular i també afecta equips d’elit o històrics. Com l’AE les Corts-UBAE, el primer equip femení de futbol sala del qual no pot entrenar en un pavelló cobert malgrat competir a la divisió d’honor estatal, la màxima categoria; o la històrica UE Sants, convertida des de fa anys en un club nòmada pendent de l’eterna transformació del complex de la Magòria, on hi ha de tornar a tenir el camp.
Membre de Turisme de Barcelona
L’IBE disposa de 71 instal·lacions esportives municipals, de les quals 41 són centres esportius municipals, 24 instal·lacions especialitzades -més orientades a clubs i entitats per a modalitats específiques- i sis instal·lacions especialitzades d’ús lliure a l’espai públic. La gestió s’atorga mitjançant concessió i hi trobem des de casos de gestió comunitària per part d’entitats arrelades al barri, d’altres en què se n’encarreguen clubs o entitats esportives en solitari -com l’Europa amb el Nou Sardenya-, però també empreses privades amb ànim de lucre. És el cas d’Eurofitness, un grup sorgit el 2020 de la fusió dels negocis en el sector de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió Barcelonina d’Associacions Esportives (UBAE) -tradicionalment ben connectada amb la plaça de Sant Jaume-, que gestiona nou centres a la ciutat -més de 20 a tot Catalunya- i factura anualment més de 30 milions d’euros.
I és que el factor negoci de l’esport no és menor per a l’actual govern municipal, fins al punt que des del passat novembre l’IBE és membre del Consorci Turisme de Barcelona, un element que lliga amb la seva estratègia d’organitzar macroesdeveniments regats amb fons públics que projectin -encara més- la ciutat a nivell internacional. En paral·lel, molts clubs locals de base se l’han d’enginyar per quadrar horaris impossibles d’entrenaments i partits en unes instal·lacions municipals que ja no donen gaire més de si.
