La resta de cursetistes no estava acostumada a veure burkinis -els vestits de bany que cobreixen completament el cos i el cap- i van causar impacte. De seguida, però, la seva presència es va normalitzar a una piscina que, precisament, serveix com a eina de normalització i integració. Les qui vesteixen els burkinis són dones musulmanes que participen en cursos de l’escola comunitària de formació permanent La Troca, al barri de Sants, i que aprenen a nedar gràcies a la col·laboració entre l’entitat on es formen i el Centre Esportiu Municipal (CEM) de l’Espanya Industrial. És divendres al matí i a l’altra banda de la ciutat, a la Prosperitat, se sent rebombori al Poliesportiu Valldaura. La Creu Roja del districte té reservada la pista i els sensesostre que reben la seva ajuda estan disputant un partidet de futbol sala. Quan acabin, aprofitaran per dutxar-se.
Iniciatives com aquestes només tenen cabuda a equipaments esportius de gestió ciutadana, els quals estan dirigits per organitzacions sense ànim de lucre que anteposen factors i valors com l’accessibilitat, la cohesió i la inclusivitat a la rendibilitat econòmica que regeix les instal·lacions esportives privades.
Amb les portes obertes
Inaugurat el 1992 per ser la seu d’halterofília dels Jocs Olímpics, l’Espanya Industrial, que té una superfície de 10.000 m² i disposa de dues piscines, de pista poliesportiva i de sala de fitness, es va obrir a la ciutadania un any més tard. Des de llavors, el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta se n’ha encarregat de la gestió. Neus Anglès és la gerent d’aquesta federació: “Que estiguem gestionant un equipament esportiu el que fa és imprimir aquest caràcter més social, d’estar més atents al fet que sigui un equipament inclusiu i tothom hi tingui cabuda”. Remarca que, a més de dones musulmanes, l’Espanya Industrial obre les portes a altres col·lectius en risc d’exclusió com discapacitats físics i psíquics, dones víctimes de violència de gènere i malalts d’esclerosi múltiple, entre altres.
En total, són 24 els clubs i les entitats del districte que col·laboren amb l’Espanya Industrial -i el CEM la Bordeta, l’altre equipament esportiu del territori gestionat pel Secretariat- i que es beneficien d’un 30% de descompte en les tarifes. La directora del centre, Sarah Sábado, destaca que “hi ha activitats que no es farien i descomptes que no s’aplicarien [si el model de gestió fos un altre]”. Al final, conclou, és una qüestió de valors, uns valors que també repercuteixen en el personal del centre: la cinquantena de treballadors i treballadores té unes condicions salarials i socials millors que les de la resta del sector.
‘El Poli’, l’esport com a dret
Pel que fa al Poliesportiu Valldaura, la seva inauguració, que va anar precedida d’una llarga i intensa lluita veïnal, es remunta a l’any 1978. Des dels seus inicis, l’espai, que té 1.000 m², sempre ha estat gestionat per gent del barri que ha entès l’esport com un dret i no com un luxe -va ser la primera instal·lació coberta de Barcelona amb aquest model de gestió-. En l’actualitat, la Prosperitat Cultura en Acció 2 (PeCA2) és la que se n’encarrega de la gestió, com també de la del Casal de Barri de Prosperitat. Ferni Seijas, que és membre de l’organització, explica que “des del poliesportiu es potencia una pràctica de l’esport més popular, oberta a qualsevol veí o veïna”. El paradigma és el vòlei, que no es juga de forma competitiva i l’objectiu del qual és instaurar hàbits saludables i fomentar l’autogestió i la cohesió al territori. A banda, també es practica futbol sala, bàsquet i gimnàstica rítmica i, entre setmana, l’alumnat dels centres educatius del barri fa ús de la instal·lació. Per acabar, Seijas assenyala que tenen “el repte d’intentar que el preu no sigui un obstacle”. Cal esmentar que, com que els mateixos clubs s’autogestionen i tenen cura de les instal·lacions, les quotes per fer ús de la pista estan per sota del preu de mercat.
El problema de la manca d’espai
Tant el Centre Esportiu Municipal de l’Espanya Industrial, que té 6.000 abonats i abonades i 1.000 cursetistes, com el Poliesportiu Valldaura de la Prosperitat, que amb 1.700 usuaris i usuàries setmanals frega el 95% d’ocupació, afronten un desafiament d’espai motivat per la manca d’instal·lacions esportives en els seus respectius territoris. El 1998, aquest desafiament va portar el Secretariat a construir una segona piscina només per als cursetistes -la de les dones musulmanes-, la qual ha contribuït a evitar aglomeracions. Quant a la Prosperitat, hi ha diferents propostes per reduir el dèficit d’instal·lacions esportives, com fer un gimnàs al solar de l’antiga fàbrica Ideal Plástica Flor -ja hi ha un avantprojecte, on estan inclosos altres equipaments de diferent tipologia, i està previst que les obres comencin a finals del 2025- o com optimitzar el poliesportiu. Tot sigui perquè ningú es quedi a la banqueta.
