Marc Javierre
Tots els articles
-
La conquesta de l’espai
Des de l’inici de la pandèmia, el llenguatge bèl·lic ens ha acompanyat a través dels mitjans de comunicació, dels discursos de referents polítics i a innumerables campanyes de la ciutadania a xarxes socials. “Combatre” (la pandèmia), “vèncer” (el virus), “lluitar” (per la vida)… Tot un escenari èpic on hi ha persones exhaustes a les quals…
-
L’èxit (efímer) de Betevé, menys plató i més carrer
En el seguiment de les convulses protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem la modesta Betevé ha guanyat la poderosa TV3 per golejada. La seva impecable cobertura de la revolta, amb tres equips de reporters que retransmeten en directe, una realització àgil i uns presentadors i presentadores que des del plató s’han limitat a…
-
“Las mentiras de Glovo son las de una sociedad cada vez más egoísta”
En inglés, una mentira piadosa es, literalmente, un «mentira blanca» (white lie). En el caso de la startup de mensajería Glovo (“Lo que sea en Barcelona”), y a juzgar por la opinión de sus trabajadores (“colaboradores”), las mentiras son negras. Afirma un refrán que a quien mucho miente le huye la gente. El glover Brian…
-
Un exèrcit català?
Dins del conflicte que viu Catalunya al voltant de la independència, ha mancat el debat sobre quin tipus d’Estat i societat es volen conrear. Cert és que algunes coses sí que s’han dit, i en aquest sentit, la majoria de veus s’han pronunciat per la creació d’un Estat d’estructures similars a la resta d’estats de…
-
La guerra comença en una moqueta
Estel·la, la sales manager de Victorinox, em regala una navalla de 58 mil·límetres. – Què puc fer amb aquesta navalleta que no pugui fer amb allò d’allà? -li pregunto tot mirant el míssil Thaad que exhibeix la companyia Lockheed Martin, una bèstia de 6,17 metres i 900 quilos. – Doncs obrir una llauna. Menjar-te el…
-
Capitania General, l’epicentre del poder militar a Barcelona
La presència de l’Exèrcit espanyol a Barcelona tendeix a la discreció i les aparicions als mitjans de comunicació es circumscriuen bàsicament als actes polítics que acull la caserna del Bruc i a les polèmiques per l’ús d’espais públics com Collserola, el festival nadalenc de la infància o el Saló de l’Ensenyament. Però l’ànima i el…
-
Soldats a la ciutat de la pau
El 1999 el ministeri de Defensa venia la caserna de Lepant de la plaça Cerdà. Encara hi haurien altres cessions, però ja no de grans casernes. El 2002, per 26 milions d’euros, vendria l’Hospital Militar a la Generalitat, el 2007 cediria el castell de Montjuïc a la ciutat, encara que els militars no l’abandonarien definitivament…
-
“Una de las primeras palabras que he aprendido es: papeles”
El poeta es un hombre como todos, / un albañil que construye su muro: / Un constructor de puertas y ventanas. El poeta antipoeta Nicanor Parra evidenció en su Manifiesto el compromiso ineludible de su obra con la protesta de la calle (“poesía de la plaza pública”). Los antipoemas de Nicanor apartaron las rimas, las…
-
Un negoci controlat per la banca i grans fons d’inversió globals
Els creuers cada cop tenen més pes en les mastodòntiques xifres que mou el turisme a Barcelona. Si el 2000 van passar pel port de la capital catalana poc més de 570.000 creueristes, l’any passat el nombre va enfilar-se a 2,68 milions. En aquest període, la ciutat ha passat de ser la tercera del rànquing…
-
Preguntes després de la por
Barcelona tenia una alta probabilitat de ser objecte d’un atemptat. És un risc derivat del fet de ser una metròpoli de primera divisió mundial. No ha sorprès ningú, malgrat que quan succeeix es genera un intens impacte col·lectiu. Són morts inacceptables, d’una guerra que per a la majoria de gent resulta incomprensible. I especialment en…
-
Dol i solidaritat
La Rambla ha viscut el seu pitjor agost en dècades. Un atropellament massiu i deliberat va segar la vida de 14 persones el passat 17 d’agost i va deixar desenes de ferits, als que hores més tard s’afegirien dues víctimes més a la Zona Universitària de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. L’atemptat va…
-
Del ‘tortell’ al futur Parc de les Glòries
Ara fa 25 anys la plaça de les Glòries era un espai poc accessible travessat per una potent Gran Via i origen de la Diagonal i la Meridiana, que constituïen rotundes barreres entre els barris. L’element que destacava en aquest paisatge inhòspit era el trànsit molt intens. La transformació urbanística de la Barcelona olímpica sota…