Parcs i Jardins
Tots els articles sobre el tema
-
La sequera obliga a transitar del verd al marró
El model del nord d’Europa té els dies comptats a la ciutat. El futur passa per les espècies de clima meridional.
-
El palacio del parque del Laberint o cómo se destruye el patrimonio histórico
El palacio del marqués de Alfarrás, en el parque del Laberint, debe de ser la única coincidencia que han mantenido los últimos alcaldes: tres socialistas, un convergente y la actual alcaldesa, de Barcelona en Comú. Los cinco ediles, o cuando menos sus responsables de patrimonio, han evidenciado idéntica negligencia y desinterés para proteger lo que…
-
Espectacle de despropòsits al Turó de la Peira
Hi ha invents que surten bé, n’hi ha que surten malament… i hi ha idees de bomber, quan es tracta de Nou Barris. El nou regidor del districte, Xavier Marcé (PSC), s’ha enganxat els dits aquest Nadal amb els seus plans per convertir el Nadal perifèric en un espectacle digne de Broadway. Conegut defensor de…
-
L’ombra allargada d’Antoni Falcón
La història recent del verd de Barcelona no es pot entendre sense el pas del totpoderós Antoni Falcón Vernis per la direcció de Parcs i Jardins entre 1985 i 2001, sota les alcaldies de Pasqual Maragall i Joan Clos. Els 16 anys que van de l’etapa preolímpica a la que va acollir el malaguanyat Fòrum…
-
Cien años del servicio de parques urbanos de Barcelona
Hacia 1900, Barcelona apenas disponía de espacios verdes. Extraordinariamente densificada la ciudad antigua, habían ido desapareciendo los espacios libres de los que había disfrutado la ciudad unos siglos atrás, devorados por el crecimiento urbano. Mientras, en el Eixample, las generosas previsiones de espacios destinados a jardines y parques contempladas en el proyecto de Ildefons Cerdà…
-
Parcs i Jardins, tensión laboral no resuelta
Fue en el lejano año de 2005 cuando Inma Mayol -por aquel entonces tercera teniente de Alcalde por Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) y presidenta del Institut Parcs i Jardins de Barcelona- destapó la caja de los truenos al decidir la conversión de este organismo autónomo en Entidad Pública Empresarial Local (EPEL). La diferencia era sustancial:…
-
Collserola no és un parc urbà
Entre les capitals europees Barcelona compta amb un dels espais naturals encaixat dins d’una àrea metropolitana de major dimensió. Es tracta de la serra de Collserola, convertida en Parc Natural formalment en 2010, que fa de pulmó verd per als seus habitants. Vuit anys després, però, la seua protecció encara no està garantida plenament, ja…
-
“El millor parc de Barcelona és la Ciutadella i el pitjor, Diagonal Mar”
Vicenç Casals Costa, professor del Departament de Geografia Humana de la UB i un gran expert en el verd urbà, afirma que Parcs i Jardins ha estat un aparell de propaganda de l’Ajuntament. I que durant anys es van fer “plantacions electorals” amb molta flor. I posa com exemple el cas de Can Galopa, la…
-
Un monument vestit de parc
Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de…
-
Ciutat verda, ciutat saludable
A vista d’ocell, el color predominant a Barcelona és el gris ciment. El seu disseny típic de ciutat mediterrània encaixonada entre el mar i la muntanya, amb barris que s’enfilen desordenats per les faldes de la serralada de Collserola i Montjuïc, una trama urbana molt densa, un volum de cotxes que supera la mitjana europea…