Les butaques Relax Power Lift les carrega el dimoni, encara que es venguin així: “Santuari per al descans suprem”. Entapissades de color gris perla, permeten ajustar múltiples posicions del respatller i de les cames mitjançant un comandament a distància. La qüestió és que les persones grans no entenen el comandament. “Em faig un embolic amb els botons i prefereixo posar les cames en un tamboret”, diu Carme López (Lleida, 1930), una persona amb gairebé un segle a l’esquena, molt sentit de l’humor i una mica de sordesa.
Vestida amb una bata polar llarga i rosa, cordada, la Carme està tan còmoda com la reina que mai no es pentina. Davant seu té la pantalla plana de més de trenta polzades i altaveus dolby estèreo per viure “una experiència sonora”. Tant és, està apagada. Afectada de glaucoma, ella gairebé no hi veu d’un ull -l’altre el va perdre- i gairebé no hi sent. Així que els matins els passa al seu domicili del carrer de Valladolid, a Sants, mirant la immensitat d’un cristall líquid amb neons en repòs.
La Carme, amb 96 anys, ha estat notícia perquè els serveis socials de la Generalitat de Catalunya li han denegat el segon grau de dependència, amb el qual tindria possibilitat d’accedir, entre altres coses, a una residència. No s’han tingut en compte els problemes de cor, la insuficiència arterial i la diabetis. “A penes es pot aixecar, va amb el caminador plegable, tampoc no es pot ajupir per treure’s els mitjons i no té força a les mans per posar-se i treure’s les mitges compressives”, diu Joaquim Quim Estrada (Barcelona, 1949), el seu fill, l’únic que li queda viu -els altres dos, Josep i Joan, ja han mort, igual que el pare, Bonifaci-. “En els darrers tres anys ho hem demanat tres vegades, i sempre ens ho han denegat; mai no ens han donat cap explicació. Hem reclamat, però no ens han fet ni cas”. Consultada la Generalitat per part d’aquest periodista, no es rep cap resposta.
“Pot anar a dormir sola, però si algú l’ajuda, i amb compte de no caure, que ja ha passat dues o tres vegades, i l’última vegada va estar un mes en un hospital sociosanitari”, afegeix la seva jove, Marisol Gómez (Barcelona, 1948). “I no podem demanar residència amb el grau que ara té, l’u”. La Carme es va quedar sola a mesura que la seva família anava traspassant, des que van travessar la porta del no retorn. Tanmateix, no està sola del tot: cada setmana la visiten els seus quatre nets i els seus tres besnets, i el matrimoni del Joaquim i la Marisol. Aquesta visita comença amb un petó i un crit de trompeta: “Com estàs, iaia?!”. A més, de dilluns a divendres ve un assistent de l’Ajuntament de Barcelona per dutxar-la o posar-li el menjar. Una altra assistenta la paga de la seva butxaca el fill. “La mare té una pensió de mil euros, i tot se’n va per atendre les despeses”, denuncia.
Igualment, i avui dia, el que necessita la Carme és atenció les 24 hores, matí, tarda i nit. L’última vegada que li van denegar la petició del grau II va ser al febrer. Sense explicacions.
Graus…
Del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya: “Al Grau II, de dependència severa, la persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no cal que hi hagi de manera permanent al seu costat la persona cuidadora”. Els seus cuidadors, el Quim i la Marisol, opinen que li correspondria el Grau III: “La persona necessita ajuda diverses vegades al dia i la presència constant d’una altra persona”.
A l’abril, el periodista de La Vanguardia Josep Fita va publicar un article en què recollia la petició de la família i es feia ressò de la seva angoixa: “Li deneguen el Grau II de dependència amb 96 anys, gairebé cega, sorda i vivint sola”.
El rellotge de paret toca els quarts. El catedràtic Santiago Tejedor, a Sobre(vivir), un viaje a todos los viajes: “Durante días sentí que el tiempo no pasaba. A eso se unía el silencio”.
… i medicaments
Segons els tres fulls del pla de medicació, Carme López s’administra cada dia el següent: una pastilla d’Omeprazol Viatris de 20 mil·ligrams per a l’estómac; una pastilla de Metformina Aurovitas per a la diabetis; una pastilla de Jardiance per controlar el sucre; una aspirina per als dolors; un pegat de Nitrofix per prevenir angines de pit; una pastilla de Brainal per dilatar els vasos sanguinis; una pastilla de Ramipril per a la hipertensió; una pastilla de Zaldiar també per al dolor; col·liri Cosopt i gotes Travatan per als ulls, i la solució Thealoz Duo per lubricar-los. Més el complement alimentari Actua Aftagum, la crema hidratant Byphasse i la crema ultrareparadora A-Derma Epiteliale, el col·lutori Aloclair Plus, els antibiòtics per a la pell Mupirocina i els apòsits Lisubel. També li recepten Absorb Inc Orina Noc Anat Abs Nude Pants T. Mediana 80U. Si li cau una pastilla, és una pastilla menys que es pren, perquè no la pot recollir.
Aquest redactor s’apropa a la butaca intel·ligent on descansa la Carme, gairebé centenària:
—Com està?!
—Jo sempre dic que estic bé, però bé no estic. I les mans se m’encarcaren.
El peix que es mossega la cua: totes les pastilles tenen contraindicacions que necessiten altres píndoles.
Al tancament de l’edició de Carrer, la Generalitat li ha concedit a Carme López el grau II de dependència.
