Nascuda a Subirats, la Beatriu té 24 anys i des de fa un temps viu i treballa a Barcelona. Per necessitat laboral, però també per cuidar l’àvia, malalta de càncer. La preocupació pel medi ambient l’acompanya des de l’adolescència. A l’institut intentava substituir el paper d’alumini dels entrepans per materials reciclables. Pot semblar una anècdota menor, però assenyala l’origen d’una inquietud que no ha deixat de créixer. “Vaig patir ecoansietat d’adolescent, perquè veia que no podíem fer res davant la crisi ecològica. Ara he assumit que arribarà un punt que el sistema se saturarà i, després de la malaltia de l’àvia, vaig decidir que havia d’implicar-me més. No havia encaixat amb la lluita feminista o independentista i tampoc havia trobat espais ecologistes locals; tot el que veia tenia una perspectiva internacional que no m’interpel·lava, com Fridays for Future”.
Ara, però, la Beatriu es troba en un moment diferent. Fa un any i mig es va tancar les xarxes socials per estar més present en altres espais. En aquest camí, comença a trobar iniciatives que la inspiren, com la campanya que demana el boicot a l’empresa Ametller Origen per la construcció d’un gran centre de producció i logística en una zona forestal i agrícola entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. A la primavera, va conèixer Revoltes de la Terra, que va convocar diverses accions contra les muntanyes de sal de l’empresa israeliana ICL. “Va ser important veure que als Països Catalans donàvem resposta, des de molts àmbits, a la lluita pel territori i el medi natural. Ja no som les hippies que només ens preocupem per les plantes; és més que això. El món adult és tan pessimista que només vol quedar-se a casa. Res funciona si no ens hi impliquem les joves”.
