Jordi Hereu, Xavier Trias, Ada Colau i, ara, Jaume Collboni s’han succeït a l’alcaldia de Barcelona des que el novembre del 2005 -aviat farà dues dècades- l’aleshores primer regidor de la ciutat, el socialista Joan Clos, va signar un conveni urbanístic amb Telefónica. Vist amb perspectiva històrica, l’acord constitueix un autèntic pelotazo que bàsicament ha servit per enriquir -encara més- la multinacional de telecomunicacions estatal, que aglutina uns 100.000 treballadors a escala mundial, que el 2023 va guanyar prop de 2.400 milions d’euros i en els primers nou mesos del 2024, uns 1.000 més. Cap dels alcaldes que ha succeït Clos -que els darrers anys ha actuat al servei d’un lobby immobiliari- ha estat capaç de fer complir les parts del conveni que podien beneficiar la ciutat i el seu veïnat.
D’entrada, però, convé recordar què deia el text. Sota el nom de conveni “d’adequació d’infraestructures i telecomunicacions”, a grans trets comportava la modificació de les qualificacions urbanístiques de diversos immobles que la companyia tenia a la ciutat. L’Edifici Estel, l’enorme immoble de 42.000 m² situat a l’avinguda de Roma i que aleshores n’era la seu corporativa, es convertia en edificable i podia transformar-se en habitatges, mentre que nou centrals més ubicades a diferents barris i qualificades de sòl edificable passaven a tenir la categoria d’equipament de titularitat privada. Tant en un cas com en els altres, el canvi d’ús responia al fet que les seus ja no s’adequaven a les necessitats de la companyia, perquè amb la transició del sistema analògic al digital havien quedat obsoletes.
L’empresa no ha marxat
A l’hora de la veritat, però, el canvi d’usos va permetre que Telefónica vengués el 2007 l’Edifici Estel per gairebé 235 milions a Cerep Investment, una societat controlada pel grup de capital de risc Carlyle. I, d’aquesta manera, finançar amb unes sucoses plusvàlues el seu trasllat al 22@, on el 2011 va ubicar la seu corporativa a la Torre Diagonal 00, un immoble que va adquirir pagant 107 milions al Consorci de la Zona Franca. Però els nou edificis restants segueixen a les seves mans i no s’han transformat, ni total ni parcialment, en equipaments de barri. Són les centrals Mercaders (Ciutat Vella), Arenes i Paral·lel (Eixample), Loreto (les Corts), Carmel (Gràcia), Horta (Horta-Guinardó), Sant Andreu (Nou Barris), Torres i Bages (Sant Andreu) i Sant Pau (Sant Martí).
En total, sumen uns 37.000 m², la meitat dels quals teòricament havien de passar a ser equipaments en un termini de 10 anys, a comptar en principi des de la modificació del Pla General Metropolità d’abril del 2007, que materialitzava el canvi d’usos. Segons el conveni, un pla especial urbanístic posterior havia de definir a què es dedicarien els immobles, però en tot cas havia de ser un ús docent, sanitari-assistencial, cultural i religiós, esportiu i recreatiu, d’abastament i subministrament, tècnic-administratiu o de seguretat. A hores d’ara, els únics guanys tangibles que ha rebut la ciutat gràcies al conveni són les cessions de l’interior d’illa de Roger de Llúria-Provença-Pau Claris i Diagonal i un solar.
Però com s’explica aquesta situació? Per a l’economista i vicepresident primer de la Favb, Albert Recio, “el conveni no té sortida; està redactat de tal forma que a l’Ajuntament li és molt difícil de fer-lo complir”. “Quan ens van colar el gol -agrega l’activista-, va ser en el mateix moment de signar-lo”. En el text, de fet, s’especifica que el conveni “no té en compte cap límit temporal per a la seva realització”. Un apunt que, pel que fa a la cessió dels locals per transformar-los en equipaments, la companyia s’ha agafat al peu de la lletra, mentre que li va faltar temps per vendre l’antiga seu de l’avinguda de Roma, just abans de la punxada de la bombolla immobiliària.
Tot i el sempitern dèficit d’equipaments que pateixen els barris, en aquestes dues dècades tot just els veïns de les Corts i, sobretot, els de la Prosperitat han denunciat la situació. Especialment activa ha estat l’Associació Veïnal de la Prosperitat, que any rere any ha reclamat el compliment del conveni a través de pintades a la central, entre altres accions. Un dels seus membres, Pepus Ferrándiz, comenta que en l’actualitat “l’edifici està gairebé sempre buit, fins al punt que si abans de seguida esborraven la pintada, enguany ha passat un mes i encara hi és”.
Per a Recio tot plegat constitueix un “exemple de manual d’un urbanisme concertat, de política en favor de les grans empreses i d’esquena a la ciutadania, i on qui té la iniciativa és el privat”. En els anteriors mandats, el Govern de BComú havia manifestat la voluntat de “revisar” el conveni per fer-lo complir, cosa que és evident que no va aconseguir.
L’ajuntament es dona per satisfet
En anteriors mandats, el Govern dels Comuns havia manifestat la voluntat de “revisar” el conveni amb Telefónica per fer-lo complir, cosa que és evident que no va aconseguir. Pel que fa al Consistori actual, a punt d’enviar aquest número a impremta, l’àrea d’Urbanisme ha respost les preguntes de Carrer limitant-se a dir que “l’Ajuntament ha complert la totalitat dels seus compromisos, que eren la tramitació i aprovació de la MPGM [Modificació del Pla General Metropolità] de l’Edifici Estel i, per altra banda, que nou edificis de diferents indrets de Barcelona passessin a qualificar-se d’equipament”. Per tant, tot queda a expenses de la voluntat de Telefónica i del poder de persuasió dels diferents barris, que no renuncien a les seves reivindicacions.
Canvis de plans múltiples per a l’edifici estel
Els pròxims mesos retornarà la vida a l’Edifici Estel, després de gairebé 15 anys i de molt de temps en un estat ruïnós. L’immoble es va buidar el 2011, quan Telefónica va traslladar-se al 22@, però la crisi immobiliària va torpedinar el projecte de Carlyle de fer-hi 350 pisos de luxe. El 2014 va passar a mans de Planitum Estates -propietat d’un magnat indi-, que va pagar 56 milions i volia fer-hi 195 pisos i un hotel. No va prosperar i el 2018 el va comprar un altre fons, ara estatunidenc, per fer-hi centenars d’habitatges. Tampoc va sortir bé. Finalment, el 2021 el va comprar per 120 milions el fons immobiliari alemany Freo, que va aconseguir-ne un canvi d’ús perquè sigui un edifici d’oficines que tindrà també locals comercials i que estrenarà la farmacèutica AstraZeneca, entre d’altres.
