A la part alta del barri d’Horta, per sobre de la ronda de Dalt i a la falda de la serra de Collserola, hi ha el parc de Xavier Montsalvatge. Un espai inhòspit no sols perquè se situa als límits de la ciutat de Barcelona, aïllat i amb poca afluència de gent, sinó també per l’abandonament per part de l’Administració, que s’ha perllongat en el temps.
Inaugurat l’any 2007, amb un projecte de Jaime Coll i Judith Leclerc -que va ser finalista al Premi Europeu d’Espai Públic Urbà-, el parc està situat a la coberta de la cotxera d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), un equipament ubicat a la serra de Collserola des de final del 2003. Al principi, de fet, s’havia d’anomenar parc de les Cotxeres d’Horta, però un any més tard -el 2008- va prendre la denominació de Xavier Montsalvatge, en reconeixement al compositor i crític musical nascut a Girona el 1912 i mort a la capital catalana el 2002.
Un parell de visites al parc
El parc queda lluny dels nuclis habitats més pròxims. Al costat hi ha la Font del Gos, que té pocs veïns, i més enllà, el parc del Laberint i el Velòdrom d’Horta. A l’altre cantó, després de travessar la carretera d’Horta a Cerdanyola, hi ha el Tanatori de la Ronda de Dalt. En aquest entorn, el parc esdevé un lloc aïllat, solitari. El seu aspecte és desolador per l’escassa vitalitat que desprèn i per la seva deixadesa. La placa que dona nom a l’espai està tota pintada. Hi ha una zona de jocs infantils sense nens; zones de descans sense ningú descansant; un aparcament de bicicletes amb totes les places lliures i un carril bici per on no en circula cap. L’herba ha crescut i s’escampa lliure i desordenada.
És un espai fred. Una sensació que contrasta amb la calor d’una tarda d’estiu en què hi arriben persones amb comptagotes: un senyor que passeja el gos, una mare amb un cotxet i dos nens, i una noia vestida d’esport que corre. Uns minuts després, a la zona d’estacionament de vehicles del carrer del Síndic Rahola, aparca un cotxe i baixen dues persones per passejar. També hi passa un ciclista i un jove que corre amb auriculars.
L’escena és molt semblant un altre dia d’estiu, aquest cop cap al vespre. Diverses persones passegen el gos, tres nois s’asseuen en un banc de fusta a fer la xerrada. Un taxi -sense passatge- circula pel carrer del Síndic Rahola i no s’atura. Un cotxe aparca i baixa una parella que passeja pel parc i marxa al cap d’uns minuts. Quatre motoristes arriben i xerren al costat de les motos aparcades. Un noi i una noia arriben amb dos patinets pel carril bici i paren en un dels extrems del parc. I una dona camina amb un barret al cap, ara que la tarda cau i el sol ja no escalfa tant. Un sol que vol amagar-se en l’horitzó, a l’esquena de la serra de Collserola, en un vespre en què el vent bufa una mica i on la temperatura és prou agradable en aquest punt de Barcelona.
El veïnat vol més manteniment
El parc de Xavier Montsalvatge ofereix una bona panoràmica de la ciutat. Té uns 20.000 m² i s’organitza a partir de 26 cercles, a mode de cràters de diferents diàmetres que ordenen l’espai. Sense cap ús definit, allunyat dels nuclis habitats més pròxims i amb un abandonament ben visible, és un parc desconegut i oblidat per gairebé tothom. Fonts veïnals del barri veí del Parc de la Vall d’Hebron expliquen que l’ús d’aquest espai verd és mínim i que al llarg dels anys se’n constata la soledat -“sempre hi ha anat poca gent”- i un progressiu deteriorament. Destaquen que mai no se li ha donat un ús determinat i que tampoc no se n’ha potenciat la utilització. Afegeixen que caldria fer un manteniment de l’espai que el fes més atractiu, perquè l’aspecte actual no ajuda. Un altre element que ressalten és que el parc -conegut més com el parc de les Cotxeres d’Autobusos que no pas pel nom de Xavier Montsalvatge- té poc arbrat i no hi ha ombra.
“No es coneix ni el nom de Xavier Montsalvatge”
El parc de Xavier Montsalvatge és també força desconegut per als veïns d’Horta, el barri al qual pertany. Joan Termes, vocal de l’Associació Veïnal d’Horta, explica que, “pel nom, molta gent del barri no el coneix; si dius que es troba a les cotxeres, ja en saben més. Però els llocs de referència allà són les cotxeres d’autobusos i el Tanatori de la Ronda de Dalt”. Malgrat que s’hi pot arribar en autobús -la línia V25 té la parada final allà mateix- i que hi ha una zona d’estacionament de vehicles just al costat, Termes opina que “és un lloc que queda aïllat: és un parc sui generis, amb molt poc arbrat i gairebé sense bancs, més per passejar el gos a l’hivern que per anar-hi a l’estiu”. L’activista considera que l’espai s’hauria de donar a conèixer no només a la gent d’Horta, sinó també a la ciutat, perquè “és un parc desconegut i infrautilitzat que podria estar més ben aprofitat i no ho està: si es dinamitzés i s’hi fessin activitats, seria un parc viu, no com passa ara”.
