Aquest any es compleixen 30 del naixement del Port Olímpic, escenari de la competició de vela dels Jocs i una de les icones de la Barcelona del segle XXI. Però no sembla que hi hagi gaire motius per celebrar: la zona s’ha anat degradant amb un model dedicat a l’oci nocturn i al turisme low cost, amb greus conseqüències per a la convivència del barri que l’han deixada a esquenes de la ciutat i del veïnat, especialment a les nits.

Un problema cada vegada més enquistat que enguany ha esdevingut “la cirera del pastís”, en paraules de Jordi Giró, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica. Un estiu especialment calent en el qual s’ha arribat fins a l’últim esglaó de la violència: tres persones han mort a causa de baralles i robatoris.

Totes les històries tenen un començament, i el del Port Olímpic és l’any 1989, quan Barcelona s’encaminava a la celebració dels Jocs Olímpics i l’Ajuntament va emprendre grans operacions urbanístiques per enllestir la ciutat.

Entre elles es trobava la recuperació del litoral, un litoral que a la zona de la Marina estava separat de la ciutat per una línia de ferrocarril i on predominaven els espais industrials. La Generalitat, propietària dels terrenys, va donar llum verda al projecte que l’Ajuntament havia encarregat a Port de Barcelona SA i va rebre la concessió per a la comercialització, explotació i administració general del port.

Una vegada finalitzats els JJOO, el port olímpic va entrar en funcionament amb la inauguració del Centre Municipal de Vela i tots els locals venuts. L’èxit immediat del Port Olímpic va fer que els propietaris dels locals comencessin a llogar-los, i la zona es va dividir en dos: el Moll del Gregal, on predominava la gastronomia, i el Moll del Mestral, dedicat a l’oci i la restauració.

En aquesta època van començar els problemes, que ja denunciàvem en un article Carrer del 1997 (pàgina 5): “Les causes (de les reclamacions dels veïns al consistori) són tot un seguit d’incompliments per part del Port Olímpic en qüestió d’horaris, locals i sorolls”.

L’any 2000 va arribar el primer toc d’atenció amb la mort d’un noi de 23 anys per una pallissa. L’alarma social va senyalar la necessitat de reformar el port, i es va crear una comissió de seguiment, però el problema dels horaris va continuar. Anys desprès, el 2006, l’ajuntament de Joan Clos (PSC) va autoritzar l’ús recreatiu i musical dels locals del Moll del Mestral, i poc a poc els bars nocturns van anar desplaçant la resta de negocis.

Amb el pas del temps, el Port Olímpic es va centrar en l’oci nocturn. Però no qualsevol. Un oci amb la pitjor cara del turisme: aglomeració de discoteques, alcohol i estupefaents desmesurats, l’ús del cos de la dona per atreure visitants, incivisme, baralles, robatoris, agressions sexuals i, aquest estiu, morts.

Una situació que “se li’n va anar de les mans”, segons Jordi Giró, i que no es podia resoldre amb actuacions lleugeres. Desprès de reunions amb les administracions, Generalitat i Ajuntament van desenvolupar un operatiu específic cinc anys desprès de la seva retirada, i que encara continua vigent.

A més del “segrest” de la zona del Port Olímpic, les conseqüències per al veïnat són més àmplies, des dels crits d’auxili pels robatoris constants a les nits, a la dificultat d’accés a una estació de metro (Ciutadella-Vila Olímpica) que es col·lapsa a les nits amb riuades de gent. Tot això en un barri que pateix una pressió turística alta, amb 720 pisos turístics per a un total de 9.000 habitants.

Acord per trobar una solució
Aquesta situació va empènyer l’Ajuntament a buscar una solució en l’anterior mandat, que ha estat lentament cuinada. En primer lloc, el 2016 es va començar a negociar amb la Generalitat la transferència del Port Olímpic. L’acord consisteix en la cessió de la gestió durant 30 anys, mentre que la Generalitat en conservarà la titularitat i la capacitat de sanció. La cessió s’espera que es faci efectiva a partir del 30 d’abril de 2020.

Paral·lelament, es va elaborar un nou Pla Director consensuat amb els diferents actors amb incidència a la zona (institucions, veïnat i agents comercials). Aquest projecte fixa un nou model de port on la temàtica marina serà protagonista, se substituiran els actuals locals per espais de formació i pràctica de l’esport nàutic, i la construcció d’un centre de divulgació de coneixement de la mar. Com era d’esperar, els locals del Moll del Mestral desapareixeran (abril 2020). Els que sí que continuaran seran els restaurants del Moll del Gregal.

Pel que fa al calendari, la intenció és que les obres no aturin l’activitat al port durant un llarg període de temps, per la qual cosa es faran per fases. El primer torn serà per a la reforma del dic (2020), desprès els locals, aparcaments i nous accessos (2021) i per últim els amarradors i els equipaments nàutics (2022), i s’agafa el 2023 com a data final.

El tancament de Shoko, Pachá i cia, en mans del govern d’Espanya
A l’altra banda de l’Hotel Arts, el Front Marítim de la Barceloneta és un altre punt d’aglomeració de l’oci nocturn, amb conegudes discoteques com Shoko o Pachá. Si bé els locals són més segurs cap a dins, els problemes i les conseqüències a l’exterior són les mateixes que al Port Olímpic, ja que tenen un públic semblant.

En aquesta zona s’afegeix una situació gairebé singular: l’Ajuntament recapta un lloguer ínfim per aquests establiments, el més econòmic de tot Barcelona. I tot gràcies al contracte que va signar l’Ajuntament preolímpic de Pasqual Maragall. El 1991, el consistori va concedir els drets d’explotació a la societat mercantil Traplaya SL per la irrisòria xifra de 67 pessetes per m2. Un cànon que amb les diverses actualitzacions ha pujat fins a 49.177 euros anuals.

Mentrestant, les discoteques facturen uns 60 milions d’euros a l’any, segons les dades de FECALON, la patronal del sector. Traplaya, extinta el 2002, era propietat de l’exvicepresident del FC Barcelona, Javier Faus, actual president del Cercle d’Economia de Barcelona, que la va vendre a tres fons d’inversió per 417 milions d’euros.

Aquest contracte finalitzava el passat mes de juny i l’Ajuntament va demanar a l’Estat, propietari dels terrenys, una cessió de la gestió semblant a la del Port Olímpic, amb la finalitat de reformar l’espai. Però el Ministeri d’Hisenda va argumentar que no volia resoldre la problemàtica en poc temps. No va renovar la cessió d’ús a l’Ajuntament (i en conseqüència, a Traplaya) i va fer un contracte de lloguer als locals existents per un any.

Aquesta vegada, a preu de mercat i sense intermediaris. Una quantia sucosa que podria fer que el Ministeri optés per tornar a llogar l’espai, o directament vendre’l. Això deixaria la zona en una situació de solitud, tenint en compte la reforma de tot el litoral barceloní que preveu emprendre l’Ajuntament, com ens recorden des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila, que està pressionant per evitar-ho. Ara queda esperar d’aquí al juny.

En paral·lel, l’Ajuntament ha obert expedients sancionadors a les discoteques Shoko, Carpe Diem i Pachá per incompliments en seguretat. L’última va haver de tancar 15 dies quan el jutge va rebutjar-li el recurs.

Compartir