Barcelona té una tradició pròpia de gestió d’equipaments municipals per part d’entitats socials i culturals. Una singularitat que ja té una dècada i mitja i que recull la Carta Municipal de la ciutat, però que no troba un encaix del tot clar en la normativa catalana, espanyola i europea. I és que, tot i ser una pràctica reconeguda a la Unió Europa, no hi ha cap reglament legal a l’Estat espanyol que la blindi i desenvolupi.
Actualment hi ha 64 equipaments gestionats per entitats i repartits de forma desigual per districtes. On n’hi ha més és a Sant Martí (15), seguit de prop per Nou Barris (12). En canvi només n’hi ha un a Ciutat Vella, a Sarrià-Sant Gervasi i a les Corts. La majoria són casals de barri (25), però també hi ha casals de joves (9), centres cívics (8), equipaments esportius (7) o centres culturals (7). Entre els gestors hi ha sobretot entitats de barri o de districte, però també sectorials com el Centre LGTBI, una aula ambiental, Torre Jussana o la Central del Circ al parc del Fòrum.
Les entitats que actualment gestionen aquests espais pateixen en pròpia pell aquesta manca de paraigües legal. Cada cop que els toca renovar conveni apareix el fantasma del concurs públic: burocràcia disparada i potser fins i tot haver de competir amb empreses i fundacions molt més musculades a nivell tècnic i pressupostari que una associació de barri.
Pegues a l’adjudicació directa
Les lleis supramunicipals han evolucionat cap a la lliure concurrència i les entitats gestores denuncien que els funcionaris cada cop posen més pegues a les adjudicacions directes. És més, la Plataforma de Gestió Ciutadana, que agrupa 39 dels col·lectius gestors a Barcelona, denuncia que el Consistori ha aturat la renovació de diversos convenis aquest hivern perquè Intervenció municipal ha transmès la consigna d’enviar a concurs qualsevol concessió d’espais. L’ordre d’extremar la cautela coincideix en el temps amb la querella contra l’alcaldesa Ada Colau per subvencionar la PAH i tres entitats més a través de convenis directes. De moment, la incertesa ja s’ha cobrat víctimes col·laterals: equipaments com La Violeta (Gràcia) o la Casa Orlandai (Sarrià) aniran a concurs en breu.
“Defensem aquest model perquè som entitats arrelades al territori i obertes, i a més molts cops ens forcen a anar a concurs i ningú altre s’hi presenta”, reivindica Mariona Soler, de la Plataforma de Gestió Ciutadana. Anar a concurs és un problema per a associacions d’aquesta mida, coincideix Marcel·lí Puig, del Centre cultural Ton i Guida (Nou Barris). “Has de dedicar un esforç molt gran a la burocràcia d’un concurs. Són hores i energies que treus de dinamització comunitària”, lamenta. A més, requereix uns coneixements que no tothom té i que poden fer de barrera d’entrada per exemple a grups juvenils o col·lectius d’origen divers. “Estem caient en el parany de la tecnificació administrativa”, avisa.
La temptació de contractar professionals
També per a les entitats que són gestores hi ha la temptació de contractar tècnics professionals per portar el dia a dia, una tendència amb la que la plataforma és crítica perquè dilueix el factor comunitari. L’esperit original, recorden, és que el barri s’empoderi i s’autogestioni per cobrir les necessitats dels veïns, des de les capacitats i possibilitats de cada territori. No hi ha una fórmula màgica i homogènia, sinó que “cada cas és un món”. “El barri ha d’estar dins de l’equipament, decidint i realitzant les activitats que s’hi fan”, recalca Soler.
Durant el mandat de Xavier Trias (CIU) les entitats van aconseguir fixar un tipus de conveni que s’anomena de “gestió cívica”. Va ser un pas endavant, però el veuen insuficient i volen seguir afinant-lo, explica Aurora Álvarez Yoyi, de la gestora de l’Ateneu Popular 9 Barris: “Ens agradaria que tingués una mirada més comunitària, que no serveixi per a qualsevol tipus d’espai”. L’únic límit legal existent, ara per ara, és que siguin serveis públics no obligatoris, com ara escoles o hospitals. Darrerament se n’han firmat per a camps de futbol, per exemple, cosa que ha generat suspicàcies. “Som els primers interessats en què no pugui confondre’s una gestió cívica amb un xiringuito amic”, rebla Soler.
Nou circuit en camí
La insistència de les entitats gestores al districte de Nou Barris ha desembocat en la troballa d’una fórmula ad hoc per evitar els concursos sense perdre seguretat jurídica. L’element clau és anunciar la renovació o estrena d’una gestió cívica al consell de barri, perquè pugui assabentar-se’n el teixit associatiu i debatre la idoneïtat del projecte. Si en aquell mateix territori apareix un altre col·lectiu candidat a assumir aquella gestió, amb un arrelament i representativitat equivalents, aleshores s’obriria un concurs. Per contra, si no hi ha cap altre interessat i no hi ha ombra de dubte sobre la tasca realitzada, es podria procedir a la firma del nou conveni.
La Plataforma de Gestió Ciutadana va reclamar a l’àrea de Democràcia Activa de l’Ajuntament –que és qui tracta aquests convenis– que fes extensiva a tota la ciutat la via assajada a Nou Barris. El govern municipal ha recollit el guant i prepara una circular sobre el nou circuit d’adjudicació. Primer l’ha de pactar internament, que no és poc: diferents departaments municipals –districtes, serveis jurídics, Participació, interventor…– han de dir-hi la seva. I no tots comparteixen la mateixa visió sobre les adjudicacions directes.
L’Ajuntament elabora el procediment
“El procediment encara no està finalitzat, l’estem escrivint”, admet el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra. “La previsió és que pugui estar consensuat dins de l’Ajuntament i amb les entitats cap a la primavera-estiu, i que pugui entrar en funcionament a partir del curs vinent, cap al mes de setembre”, detalla a Carrer. L’objectiu, diu, és “arribar a temps per a les renovacions de conveni previstes per final d’any”.
Fonts municipals afegeixen que el procés judicial obert contra Colau no altera en cap cas aquesta previsió. “L’adjudicació es fa actualment seguint els procediments establerts: de forma excepcional quan queda acreditada l’exclusivitat de l’entitat es fa per adjudicació directa, i en la resta de situacions de forma ordinària per concurrència. Sempre segons la llei”, apunten.
Competència i dubtes
Serra assumeix que el nou circuit no serà un canvi de paradigma, sinó una “actualització” de les bases que ara regulen com ha de ser una gestió cívica. Preveu obrir concurs públic en dos supòsits: competència i dubtes. “En primer lloc, quan dos projectes o més demostrin interès per la gestió d’un equipament”, apunta Serra. “Si només n’hi ha un, es presentarà la proposta al consell de barri o al consell sectorial d’aquell àmbit temàtic”, afegeix.
La segona circumstància és que es qüestioni la idoneïtat de la candidatura. La proposta haurà de rebre el vistiplau del consell de barri o sectorial i també un informe favorable de la Taula de Patrimoni Ciutadà, que és l’òrgan municipal que adjudica locals a entitats. Està format pels serveis jurídics, tècnics de Patrimoni, de Participació i del districte en qüestió.
Un cop superats els dos filtres, encara s’ha d’anunciar l’adjudicació en el butlletí oficial de l’Ajuntament i en el Portal de Transparència. En cas que no hi hagi cap candidatura de darrera hora ni cap impugnació, aleshores ja sí que es faria l’adjudicació directa.
Segueix sent un circuit llarg, però pretén ser més garantista que l’actual. “Si no es fan bé les coses, pot aparèixer qualsevol tercer i impugnar”, justifica Serra. “La majoria de cops es tracta de renovacions, no de noves cessions”, recorda el regidor. Per tant, els dubtes que poden sorgir anirien sobretot en la línia de valorar la tasca feta, conflictes en la gestió o pèrdua de la potència dinamitzadora.
Nous espais
“De la pràctica d’aquests 15 anys, hem après que és un model molt bo, però que necessita que hi hagi un projecte comunitari al darrere”, adverteix Serra. “Gestionar per gestionar no té sentit, només té sentit quan una entitat amb la seva capil·laritat pot desenvolupar un projecte veïnal amb valor afegit, que no podria oferir una empresa”, sosté. Serra no descarta que l’aplicació del nou procediment comporti canvis de gestora en espais concrets: “En alguns equipaments pot comportar activar la fórmula de gestió cívica i en altres casos potser no renovar la que hi ha, perquè el projecte inicial ha perdut força amb els anys o no ha trobat relleu generacional”.
Sobre els espais que poden optar-hi, Serra esquiva la polèmica: “L’escenari natural de la gestió cívica són els equipaments de proximitat i, per tant, ens hi acostem més amb casals de barri, de joves o centres cívics que amb equipaments esportius. Però podria donar-se el cas si és fruit d’una lluita veïnal, té un projecte social sumat a l’esportiu, té arrelament…”. El govern municipal té en ment alguns espais de nova creació candidats a adjudicacions a entitats, però prefereix no avançar-ne cap: “En tenim diversos en construcció que són fruit d’una reclamació veïnal, però no vull posar noms per no prefigurar situacions en el futur”.
Cap a una llei catalana
La circular municipal no deixa de ser un pedaç jurídic per no estar tant a la intempèrie. La Plataforma de Gestió Ciutadana i l’Ajuntament tenen esperances d’aconseguir la seguretat legal definitiva a través de les lleis d’associacionisme i d’economia social que té en tràmit el Parlament català. “Estem en converses amb la Generalitat perquè sigui possible; si s’aconsegueix serà més fàcil que tothom que ha de validar un expedient de gestió cívica ho faciliti”, confia Serra.
A què ens referim quan parlem de…?
Gestió cívica
És una fórmula de gestió d’equipaments municipals -centres cívics, casals de barri, casals de joves…-, per la qual una entitat del territori es fa càrrec d’un equipament.
Gestió ciutadana
Entitats i col·lectius, com ara la Plataforma de Gestió Ciutadana, eviten l’ús de l’adjectiu cívica, en considerar que gestió ciutadana és un terme més ampli i inclusiu.
Gestió comunitària
Amb aquest concepte, les entitats reivindiquen la implicació veïnal en l’autogestió de projectes -amb o sense equipament- i el seu retorn al territori.
Què hi diu la legislació?
Segons l’article 34 de la Carta Municipal de Barcelona, “les entitats, les organitzacions i les associacions ciutadanes sense ànim de lucre poden exercir competències municipals o participar en nom de l’ajuntament en la gestió de serveis o equipaments la titularitat dels quals correspon a altres administracions públiques”. “La gestió cívica de competències municipals -afegeix-es pot utilitzar per a les activitats i els serveis susceptibles de gestió indirecta, té sempre caràcter voluntari i no lucratiu i s’adjudica mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses entitats o organitzacions amb característiques idèntiques o semblants”.
La gestió cívica a Barcelona
Ciutat Vella
Casal de barri Pou de la Figuera (Casc Antic)
L’Eixample
Casal de barri El Poblet (La Sagrada Família)
Casal de barri Espai 210 (La Sagrada Família)
Casal de barri Transformadors (El Fort Pienc)
Centre LGTBI (Sant Antoni)
Equipament cultural Calàbria 66 (Sant Antoni)
Espai associatiu Lola Anglada (L’Esquerra de l’Eixample)
Sants-Montjuïc
Casal de barri la Vinya (La Marina)
Centre cívic Cotxeres-Casinet d’Hostafrancs (Sants i Hostafrancs)
Centre cívic el Sortidor (El Poble-Sec)
Centre cívic Font de la Guatlla (La Font de la Guatlla)
Centre cívic la Cadena (La Marina)
Centre cívic la Casa del Rellotge-Sala Pepita (La Marina)
Poliesportiu la Marina (La Marina)
Poliesportiu les Tres Xemeneies (El Poble-Sec)
Les Corts
Casal de barri de la Mercè (Les Corts)
Sarrià-Sant Gervasi
Centre cívic Casa Orlandai (Sarrià)
Gràcia
Aula ambiental Bosc Turull (Vallcarca i els Penitents)
Casal de barri Can Carol (Vallcarca i els Penitents)
Casal de barri Cardener (La Salut)
Centre Artesà Tradicionàrius (La Vila de Gràcia)
Centre cultural popular la Violeta (La Vila de Gràcia)
Centre de Recursos per Associacions Juvenils (La Vila de Gràcia)
Espai Jove la Fontana (La Vila de Gràcia)
Finca Salvador i refugi Plaça del Diamant (La Vila de Gràcia)
Horta-Guinardó
Camp de futbol de Sant Genís (Sant Genís dels Agudells)
Camp de futbol del Carmel (El Carmel)
Can Crehuet (Horta)
Casal de barri Font d’en Fargues (La Font d’en Fargues)
Casal de joves Girapells (El Guinardó)
Punt d’Informació Juvenil d’Horta-Guinardó (Horta)
Torre Jussana (La Clota)
Nou Barris
Ateneu Popular 9 Barris (La Trinitat Nova)
Camp municipal de Ciutat Meridiana (Ciutat Meridiana)
Camp municipal de futbol Vallbona (Vallbona)
Casal de barri Ateneu la Bòbila de Porta (Porta)
Casal de barri de Prosperitat (La Prosperitat)
Casal de barri la Cosa Nostra (Can Peguera)
Casal de barri Ton i Guida (Les Roquetes)
Casal de joves de Prosperitat (La Prosperitat)
Casal de joves de Roquetes (Les Roquetes)
Centre cívic Can Basté (El Turó de la Peira)
La Masia de la Guineueta (La Guineueta)
Poliesportiu Valldaura (La Prosperitat)
Sant Andreu
Ateneu l’Harmonia (Sant Andreu de Palomar)
Casal de barri Can Portabella (Sant Andreu de Palomar)
Casal de barri Torre de la Sagrera (La Sagrera)
Centre cívic Can Clariana Cultural (El Congrés i els Indians)
Sant Martí
Casal de barri Bac de Roda de Poblenou (El Poblenou)
Casal de barri Besòs (El Besòs i el Maresme)
Casal de barri de Diagonal Mar (Diagonal Mar)
Casal de barri de la Pau (La Verneda i la Pau)
Casal de barri del Poblenou (El Poblenou)
Casal de barri Espai Antoni Miró Peris (El Camp de l’Arpa)
Casal de barri la Palmera (La Verneda i la Pau)
Casal de barri la Verneda (La Verneda i la Pau)
Casal de barri Provençals Ca l’Isidret (El Poblenou)
Casal de barri Vila Olímpica-Can Gili Nou (La Vila Olímpica)
Casal de joves del Clot (El Clot)
Casal de joves del Poblenou-Can Ricart (El Poblenou)
Centre cultural la Farinera (El Clot)
Centre d’Imatgeria Festiva del Poblenou (El Poblenou)
La Central del Circ Fàbrica de Creació (Diagonal Mar)
Font: Grup de Treball de Gestió Comunitària i Economia Solidària
