Dossier
Tots els articles
-
El poder es creu més fort que mai
Els amics de Carrer em demanen un exercici de bola màgica sobre el poder a la Barcelona del futur. Més d’una vegada a la revista hem intentat esbrinar quins són els poders que controlen la ciutat, i segur que ens hem quedat a mig camí, ja que només hem detectat els grans nuclis empresarials, que…
-
Quan “Carrer” compleixi 50 anys
Fa goig pensar que Carrer ha complert vint-i-cinc anys donant la tabarra per una Barcelona per a totes i tots, que tingui presents les necessitats de tota la resta del món i les generacions futures. També és un bon moment per pensar quina mena de grans fites ens hauríem de posar per quan toqui complir-ne…
-
El futur dels moviments urbans: renovar-se i esquivar la mateixa pedra
Sobre el futur de les associacions veïnals i, en general, dels moviments socials urbans només està escrit que viuran en crisi existencial gairebé fins a la fi dels temps. En dóna un pista el fet que ja a mitjan anys 70 del segle XX, justament durant el seu moment de màxima força a Catalunya i…
-
La participació i l’equació del poder
Estem immersos de nou en el debat per configurar les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana en els afers de l’Ajuntament, a través del qual s’han de poder articular mecanismes on la ciutadania pugui debatre, proposar, fiscalitzar, qüestionar les actuacions dels seus representants, a més d’establir formes de democràcia directa. Aquest, és un marc bo…
-
Equipaments més versàtils i polivalents
La Barcelona del futur seguirà arrossegant un dèficit d’equipaments. La falta de sòl públic i les necessitats d’una població diversa apunten a la concentració de serveis i al disseny d’edificis capaços d’adaptar-se a un món en canvi. A final de l’any passat s’aprovava inicialment el projecte de construcció de Transformadors, tancat des del 2008. Després…
-
Fem fuTurisme?
Resulta ben complicat pensar en el paper que el turisme, i sobretot la indústria turística, jugarà a la ciutat els propers anys. Hi ha moltes variables, massa per poder fer prediccions, però en canvi el joc proposat per Carrer de manegar diferents hipòtesis i escenaris (im)possibles, permet reflexionar sobre el problema des d’angles poc habituals…
-
La ciutat contra l’oblit
En record de Manuel Arranz Herrero i Josep Mª Huertas Claveria Descriure com i quin serà el patrimoni de la ciutat de Barcelona l’any 2042 és una tasca difícil. Potser una breu història de la seva defensa viscuda en primera persona, i algunes propostes resultat de l’esforç d’un grup de patrimoni, poden ajudar a plantejar…
-
La maquinària de la por
El pal de paller de la maquinària del franquisme per liquidar qualsevol activitat considerada contrària als principis del règim va ser un cos policial creat en acabar la guerra civil amb aquesta finalitat: la Brigada de Investigación Social, coneguda popularment com la Brigada político-social, o simplement la Brigada o la Secreta. Va ser creada el…
-
Barcelona, cau de nazis i feixistes
L’Espanya franquista de la postguerra va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes i nazis que havia aconseguit durant la guerra civil. Aquesta ‘amistat’ va servir al franquisme per establir relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals amb Alemanya i Itàlia, però sobretot, va ser la clau per fer més potent la xarxa de repressió militar, policial…
-
Una taca que és un honor
Aprofitant els actes de celebració del 50 aniversari de la Caputxinada, el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va anunciar el passat 11 de març la intenció de la institució de netejar tots els expedients acadèmics d’estudiants i professors sancionats pel franquisme per raons polítiques. En el cas dels que van participar el…
-
Una xarxa repressiva per tota la ciutat
El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes ocupaven la ciutat de Barcelona. La llarga i terrible guerra, iniciada el 18 de juliol de 1936 amb un aixecament militar contra el govern legítim de la República, havia finalitzat per als barcelonins. Amb la fi de la guerra no arribà la pau a Barcelona, sinó…
-
“Benvinguts a l’infern” de Sarajevo
L’entrada en cotxe per l’ampla avinguda anomenada “dels franctiradors” ens va deixar muts. Només la llum de la lluna permetia veure les figures fantasmagòriques d’edificis que s’aguantaven de peu de miracle, foradats com un colador, envoltats dels esquelets d’altres edificacions destruïdes. La majoria de les finestres dels habitatges eren forats tapats amb plàstics. En molt…