medi ambient
Tots els articles sobre el tema
-
Les deixalles es cronifiquen a Collserola
Totxana, rajoles hidràuliques esmicolades, panots esquerdats, fragments de vidre, tubs de fibrociment d’amiant, restes de sanitaris o ferralla rovellada. Entre els darrers edificis de la trama urbana de Canyelles i la carretera Alta de les Roquetes, allà on comença el Parc Natural de la Serra de Collserola, hi ha un punt on les restes d’obra…
-
La Selva, un altre pulmó verd que s’ofega
Barcelona respira amb dificultat. Els seus espais verds, com ara la finca de La Selva, a la Font d’en Fargues, són un escut fràgil contra el formigó, però també un mirall de les tensions urbanístiques que sacsegen la ciutat. Aquest terreny, ubicat en el número 2 del carrer de Camil Oliveres, representa el 2% de…
-
L’emergència climàtica demana mesures valentes
L’àrea metropolitana de Barcelona és la sisena d’Europa amb més mortalitat associada al diòxid de nitrogen (NO₂), segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). És la conseqüència dels alts nivells de contaminació als quals està sotmesa la ciutat i els municipis limítrofs. L’Ajuntament va signar el gener del 2020 una declaració…
-
La suspensió de l’ampliació de l’aeroport, una victòria social
Durant aquest any hem vist com la patronal, els governs i gran part dels seus mitjans de comunicació han posat tota la maquinària en marxa per amagar la realitat del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, obviar els incompliments de la legislació ambiental i vendre el seu fals relat de progrés. Un relat unànime, això…
-
L’aeroport del Prat, nou escenari de lluites de poder
“És una guerra entre classes socials i els seus interessos”. La filòsofa Marina Garcés va ser la primera persona a prendre la paraula a la manifestació contra l’ampliació de l’Aeroport del Prat, celebrada el passat 19 de setembre a Barcelona. Les assistents van aplaudir amb fervor el seu parlament, on va remarcar que el projecte…
-
Ni excuses ni solucions falses a la contaminació
El 98% de la població de Barcelona respira aire contaminat i el 2017 es van incrementar els nivells dels contaminants més crítics. Així ho assenyala l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que calcula en 354 les morts prematures pels nivells de partícules PM2,5 en l’aire. Una veritable epidèmia per a la nostra…
-
L’ombra allargada d’Antoni Falcón
La història recent del verd de Barcelona no es pot entendre sense el pas del totpoderós Antoni Falcón Vernis per la direcció de Parcs i Jardins entre 1985 i 2001, sota les alcaldies de Pasqual Maragall i Joan Clos. Els 16 anys que van de l’etapa preolímpica a la que va acollir el malaguanyat Fòrum…
-
Cien años del servicio de parques urbanos de Barcelona
Hacia 1900, Barcelona apenas disponía de espacios verdes. Extraordinariamente densificada la ciudad antigua, habían ido desapareciendo los espacios libres de los que había disfrutado la ciudad unos siglos atrás, devorados por el crecimiento urbano. Mientras, en el Eixample, las generosas previsiones de espacios destinados a jardines y parques contempladas en el proyecto de Ildefons Cerdà…
-
Parcs i Jardins, tensión laboral no resuelta
Fue en el lejano año de 2005 cuando Inma Mayol -por aquel entonces tercera teniente de Alcalde por Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) y presidenta del Institut Parcs i Jardins de Barcelona- destapó la caja de los truenos al decidir la conversión de este organismo autónomo en Entidad Pública Empresarial Local (EPEL). La diferencia era sustancial:…
-
Collserola no és un parc urbà
Entre les capitals europees Barcelona compta amb un dels espais naturals encaixat dins d’una àrea metropolitana de major dimensió. Es tracta de la serra de Collserola, convertida en Parc Natural formalment en 2010, que fa de pulmó verd per als seus habitants. Vuit anys després, però, la seua protecció encara no està garantida plenament, ja…
-
“El millor parc de Barcelona és la Ciutadella i el pitjor, Diagonal Mar”
Vicenç Casals Costa, professor del Departament de Geografia Humana de la UB i un gran expert en el verd urbà, afirma que Parcs i Jardins ha estat un aparell de propaganda de l’Ajuntament. I que durant anys es van fer “plantacions electorals” amb molta flor. I posa com exemple el cas de Can Galopa, la…
-
Un monument vestit de parc
Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de…