verd urbà

Tots els articles sobre el tema

  • Necessitem una altra ciutat

    Necessitem una altra ciutat

    L’any 1841, el metge Pere Felip Monlau publica Abajo las murallas, un escrit amb to de manifest on defensa l’enderroc de les muralles que confinaven Barcelona, amuntegant la població al seu intern. L’al·legat de Monlau va ser clau per a la demolició d’aquell mur, i va endegar el procés d’eixample de la ciutat pel pla…

  • Una okupació amb vista

    Una okupació amb vista

    L’skyline de Barcelona es retalla nítid i complet, envoltat de mar, un cel primaveral i la massa verda de Collserola. Diversos grups de persones, d’edats i aspectes diversos, s’entretenen contemplant-lo des de les diverses terrasses d’un jardí ric en racons i caminois. Els qui s’hi perden acaben descobrint un gran hort, on treballen dos nois,…

  • Una requalificació amenaça de nou el Jardí del Silenci

    Una requalificació amenaça de nou el Jardí del Silenci

    El Jardí del Silenci, un reducte verd en plena Vila de Gràcia, torna a lluitar contra l’amenaça del ciment i les excavadores per un error en la qualificació urbanística. Era el pati d’un convent i escola infantil però el Pla General Metropolità el considerava edificable i el 2012 el Bisbat va voler-hi construir pisos i…

  • La desidia municipal hunde el palacio del Laberint

    La desidia municipal hunde el palacio del Laberint

    El palacio del marqués de Alfarrás, en el parque del Laberint, ha conseguido poner de acuerdo a los equipos de gobierno que han dirigido la ciudad a lo largo de los últimos 25 años, y no para bien. Tres alcaldes socialistas y un convergente permitieron el abandono de ese edificio, desidia a la que ahora…

  • L’ombra allargada d’Antoni Falcón

    L’ombra allargada d’Antoni Falcón

    La història recent del verd de Barcelona no es pot entendre sense el pas del totpoderós Antoni Falcón Vernis per la direcció de Parcs i Jardins entre 1985 i 2001, sota les alcaldies de Pasqual Maragall i Joan Clos. Els 16 anys que van de l’etapa preolímpica a la que va acollir el malaguanyat Fòrum…

  • Cien años del servicio de parques urbanos de Barcelona

    Cien años del servicio de parques urbanos de Barcelona

    Hacia 1900, Barcelona apenas disponía de espacios verdes. Extraordinariamente densificada la ciudad antigua, habían ido desapareciendo los espacios libres de los que había disfrutado la ciudad unos siglos atrás, devorados por el crecimiento urbano. Mientras, en el Eixample, las generosas previsiones de espacios destinados a jardines y parques contempladas en el proyecto de Ildefons Cerdà…

  • Parcs i Jardins, tensión laboral no resuelta

    Parcs i Jardins, tensión laboral no resuelta

    Fue en el lejano año de 2005 cuando Inma Mayol -por aquel entonces tercera teniente de Alcalde por Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) y presidenta del Institut Parcs i Jardins de Barcelona- destapó la caja de los truenos al decidir la conversión de este organismo autónomo en Entidad Pública Empresarial Local (EPEL). La diferencia era sustancial:…

  • Collserola no és un parc urbà

    Collserola no és un parc urbà

    Entre les capitals europees Barcelona compta amb un dels espais naturals encaixat dins d’una àrea metropolitana de major dimensió. Es tracta de la serra de Collserola, convertida en Parc Natural formalment en 2010, que fa de pulmó verd per als seus habitants. Vuit anys després, però, la seua protecció encara no està garantida plenament, ja…

  • “El millor parc de Barcelona és la Ciutadella i el pitjor, Diagonal Mar”

    “El millor parc de Barcelona és la Ciutadella i el pitjor, Diagonal Mar”

    Vicenç Casals Costa, professor del Departament de Geografia Humana de la UB i un gran expert en el verd urbà, afirma que Parcs i Jardins ha estat un aparell de propaganda de l’Ajuntament. I que durant anys es van fer “plantacions electorals” amb molta flor. I posa com exemple el cas de Can Galopa, la…

  • Un monument vestit de parc

    Un monument vestit de parc

    Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de…

  • Ciutat verda, ciutat saludable

    Ciutat verda, ciutat saludable

    A vista d’ocell, el color predominant a Barcelona és el gris ciment. El seu disseny típic de ciutat mediterrània encaixonada entre el mar i la muntanya, amb barris que s’enfilen desordenats per les faldes de la serralada de Collserola i Montjuïc, una trama urbana molt densa, un volum de cotxes que supera la mitjana europea…