La Barcelona del futur seguirà arrossegant un dèficit d’equipaments. La falta de sòl públic i les necessitats d’una població diversa apunten a la concentració de serveis i al disseny d’edificis capaços d’adaptar-se a un món en canvi.
A final de l’any passat s’aprovava inicialment el projecte de construcció de Transformadors, tancat des del 2008. Després de la ruïna de l’emblemàtic edifici del carrer Ausiàs Marc 60 provocada per la desídia dels governs municipals i el menyspreu mostrat a les reivindicacions veïnals del Fort Pienc, sembla que ara va de bo. La previsió és que el futur equipament reobri les seves portes l’any 2018 transformat en un espai polivalent on convisquin serveis adreçats a gent gran i joves. La filosofia dels responsables del projecte és dissenyar un edifici versàtil capaç d’adaptar-se als possibles canvis d’ús de les instal·lacions que es puguin plantejar en el futur.
La construcció d’equipaments està directament relacionada amb l’estat del benestar. Suposa un gran esforç econòmic, però el retorn supera amb escreix la inversió perquè és un element clau en la cohesió social, la protecció de la salut i la potenciació de la cultura dels barris. En aquest sentit, Barcelona no només arrossega un dèficit d’equipaments de dècades que difícilment es podrà mai posar al dia. La crisi econòmica dels últims anys també ha deixat molts projectes pendents sense pressupost, cosa que incrementa el desequilibri territorial i fa més profunda la bretxa entre barris rics i barris pobres.
La demografia mana
A no ser que hi hagi un miracle, als barris de la Barcelona del futur hi seguiran faltant equipaments. L’envelliment de la població, provocada per l’augment de l’esperança de vida però també per l’expulsió de joves cap a altres municipis metropolitans per culpa de la bombolla immobiliària, fa preveure que la inversió pública s’haurà de destinar sobretot a serveis més enfocats a la gent gran. Tot i això, l’arribada d’estrangers joves que trien la ciutat com a residència habitual podria mitigar una mica aquesta tendència. En aquest escenari, potser la inversió més lògica -i la solució més pràctica- passi per aprofitar el poc sòl públic disponible per fer instal·lacions multifuncionals.
Barcelona ha passat d’atraure població a perdre-la. La demografia és una variable importantíssima a l’hora de planejar els equipaments del present i del futur, i va tenir un gran pes a l’hora de dissenyar el Pla General Metropolità (PGM) de l’any 1976. Tanmateix, el paradigma basat en el creixement de la població “ha caducat”, segons assegura el responsable d’urbanisme de la Favb, Camilo Ramos. Entre els anys 2014 i 2015 els districtes han constatat aquesta disminució tot i que no de manera uniforme. Ciutat Vella encapçala la llista de creixement negatiu, seguit d’Horta-Guinardó, Sant Andreu, Eixample i Sants-Montjuïc. L’increment de població de la resta de districtes ha estat petit a excepció de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, dada que coincideix amb l’arribada de nous residents estrangers.
El futur edifici de Transformadors acollirà un centre per a gent gran, un casal per a joves i un punt d’informació juvenil. Tanmateix, el projecte aprovat ha anat precedit d’un fort debat veïnal al barri entre les entitats de joves -que reclamaven un centre que recuperés l’esperit original de l’edifici- i els col·lectius de gent gran, que exigien més serveis per a aquest sector de la població. Els habituals conflictes intergeneracionals provocats per la falta d’espais públics haurien de donar pas a la convivència i la col·laboració. “Els projectes d’equipaments extensius han quedat obsolets”, assegura Ramos.
Sense pla d’equipaments
Més enllà de les propostes que s’han fet des dels barris -majoritàriament residències, escoles bressol, espais culturals i esportius, i centres de dia- i que s’han recollit tant a l’últim Pla d’Actuació Municipal (PAM) com al Fòrum d’Urbanisme de la Favb del 2015, la realitat és que a Barcelona no existeix un pla d’equipaments general pròpiament dit. Per al vocal de la Favb tampoc no cal, perquè al final sempre s’acaba planificant sense tenir en compte que les necessitats de la població canvien molt ràpidament. “El que s’ha de fer és fer una reserva d’equipaments i una llista de necessitats a curt termini”, conclou Ramos.
Gestió comunitària i reutilització d’espais
L’enquesta que la Favb va fer fa dos anys a una cinquantena d’associacions veïnals recull les principals mancances dels barris pel que fa a equipaments. La radiografia és similar a tota la ciutat amb matisos en funció del nivell de vida dels districtes. En general falten espais de salut per a la gent gran, i els centres culturals i educatius promesos des de fa anys, però sobretot la queixa més recurrent és la necessitat de millorar i ampliar les instal·lacions actuals perquè la majoria s’han quedat petites i obsoletes amb el pas dels anys i l’augment de la implicació veïnal.
La reutilització dels equipaments existents optimitzant el seu espai al màxim també podria ser una alternativa. ¿Per què no es poden utilitzar les aules d’una escola fora de l’horari lectiu perquè les aprofitin altres col·lectius del barri?, es pregunta Camilo Ramos. La proposta està damunt la taula, però ara cal canviar la mentalitat tradicional -tant de l’administració i de la comunitat educativa com com del propi teixit veïnal- de pensar els espais en singular.
Tampoc es pot abordar el futur dels equipaments sense parlar de la seva gestió. L’aposta actual per incentivar la gestió comunitària no sempre és la millor solució. “Una cosa és allò que seria ideal i una altra cosa ben diferent és la realitat. En alguns barris s’ha demostrat una incapacitat manifesta de gestionar-los sigui per falta de personal o per altres raons organitzatives”, reconeix el responsable de la Favb. Potser la solució per no malbaratar recursos públics i espais en aquests casos, apunta, sigui seguir apostant per la gestió mixta entre Ajuntament i entitats.
