La sequera excepcional ha fet habituals les crides de les Administracions a la ciutadania per a l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua potable: no entretenir-se sota la dutxa, tancar les aixetes quan sigui possible a l’hora de rentar plats o amb la higiene personal, no posar el rentavaixelles o la rentadora si no estan carregats, o instal·lar sistemes d’estalvi en el dipòsit dels sanitaris, formen part de la banda sonora d’aquests temps d’escassedat d’aigua de pluja.
Segons una recerca del 2021 de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de la UAB, sis de cada deu llars de Barcelona i la corona metropolitana no disposen de cap tecnologia que reguli l’ús d’aigua en aixetes, cisternes o electrodomèstics. L’estudi, encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), estableix que el 60% de llars malbaraten 14 litres cada dia, per damunt del consum mitjà. Des del 2006, la normativa tècnica d’edificació de Barcelona obliga a instal·lar mesures d’estalvi, com les cisternes de doble descàrrega. Per tant, són els habitatges més antics, ocupats generalment per famílies amb rendes baixes, els que no hi estan condicionats.
Jardins privats i piscines
En l’altre pol de l’escalafó social també hi ha malbaratament, potser menor quantitativament, però molt més alt en termes relatius. Segons dades fetes públiques per l’AMB al juny, a la conurbació de Barcelona hi ha 25.000 llars familiars que consumeixen aigua per damunt dels 200 litres per persona i dia, és a dir, que dupliquen la mitjana de despesa al territori, estimada en 103 litres per habitant i dia. D’aquests casos, gairebé la meitat, 13.000, estan situats a Barcelona ciutat -un 22% dels quals es concentren al districte de Sarrià-Sant Gervasi-. Es tracta, segons l’entitat supramunicipal, de cases amb jardí o piscina privada, o ambdues circumstàncies.
Les mesures d’excepcionalitat per l’alerta de sequera dictades per la Generalitat el passat febrer prohibeixen el rec de gespa i el limiten a la resta de vegetació només per a la supervivència de l’arbrat, però en els casos de les piscines sí que permeten la renovació parcial si tenen sistemes de recirculació d’aigua. A Barcelona hi ha, segons les estimacions del 2021 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 1.456 piscines -una per cada cent habitants, una de les ràtios més baixes del país, val a dir-, de les quals catorze són municipals i un centenar són d’ús públic -d’equipaments esportius o centres educatius-. La immensa majoria, doncs, es troben en cases unifamiliars, blocs d’habitatges o en establiments hotelers.
Hotels i habitatges turístics
El turisme és un altre dels punts calents del debat al voltant de la moderació del consum d’aigua a la ciutat. En els darrers mesos, Administracions i representants empresarials del sector s’han abocat a una guerra de xifres sobre l’impacte de la despesa hídrica en els establiments dedicats a l’allotjament de visitants. Al març, coincidint amb el decret de l’estat d’emergència per sequera, l’agència pública Barcelona Regional urgia els hotels a aplicar mesures de reducció del consum, atès que, segons les xifres de què disposava, un client d’un establiment de cinc estrelles pot arribar a utilitzar fins a 545 litres al dia, quintuplicant la mitjana del consum resident -la xifra es reduïa a 242 litres per als hotels d’una o dues estrelles-, de manera que el negoci hoteler, segons aquests barems, acaparava el 12% de la despesa hídrica de la capital.
El Gremi d’Hotels de Barcelona va replicar amb les seves pròpies dades, argumentant que les de Barcelona Regional, tot i admetre-les, eren del 2016 i d’aleshores ençà, mitjançant mesures de renovació de les tecnologies d’estalvi i reciclatge d’aigües i de conscienciació a la clientela, el consum s’ha reduït en 3.000 milions de metres cúbics. La patronal situa el consum en una forquilla que va dels 242 litres diaris per a la clientela d’hotels de cinc estrelles als 110 per als d’una i dues estrelles, una despesa que seria gairebé equivalent a la dels empadronats a la ciutat.
Per si no n’hi havia prou, l’AMB feia pública al juny la seva estadística, basada en un nou estudi en el qual, tot i donar la raó al gremi sobre la reducció en l’última dècada, estima que un turista a Barcelona continua consumint el doble d’aigua que un resident habitual, amb una mitjana diària de 194 litres per visitant -i un ventall entre els 312 dels establiments d’alta gamma i 137 en els de més baixes prestacions-.
Tenint en compte que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, Barcelona va acollir l’any passat 29,8 milions de pernoctacions, si extrapolem les dades de l’AMB, podem deduir que van consumir al voltant de 5.800 milions de litres en el total de l’any, pels 64.000 milions de les persones residents. La proporció d’aigua consumida pel turisme hoteler, segons aquesta estimació, se situaria al voltant del 10% del consum total. Però cal tenir en compte que el rastreig de l’AMB no analitza l’impacte dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT), tot i que, amb un càlcul basat en registres històrics, avalua la despesa en aquesta modalitat d’allotjament per damunt dels 200 litres i diu que podria representar fins al 33% del consum d’aigua turístic.
Grans creuers
Hi ha un altre àmbit del negoci turístic l’afectació del qual sobre els recursos hídrics és més difícil d’avaluar i ha generat debat: els grans creuers, que a Barcelona han conegut un creixement rutilant en pocs anys. Enguany, s’espera que 800 vaixells turístics i més de tres milions de creueristes hi facin parada. Al març, la regidora d’Urbanisme reclamava al Govern de la Generalitat regular aquest flux davant de l’episodi d’alarma per sequera. Un estudi impulsat per les universitats de Lleida, les Illes Balears i València estima que cada gran creuer consumeix 628.000 litres d’aigua cada cop que atraca en un port. Al Port de Barcelona, però, hi ha reticència a frenar-ne el creixement. El president, Lluís Salvador, ha argumentat que la majoria de naus -el 80%- tenen plantes dessalinitzadores pròpies i no fan provisió d’aigua de terra. L’autoritat portuària estima en 27 litres el consum d’un creuerista mitjà al seu pas per la ciutat. Si donem per bona la dada, i tenint en compte que el 2022 van aturar-se a Barcelona 2,3 milions de turistes marítims, el consum d’aigua estaria fixat en més de 62 milions de litres.
