Els experts i expertes d’Enginyeria sense Fronteres han respost un seguit de preguntes freqüents al voltant de la gestió de l’aigua a Barcelona i el seu entorn.
Quins recursos hídrics té Barcelona?
El tram final del Besòs i del Llobregat limiten la geografia de la ciutat de Barcelona. També ho fa la serra de Collserola i les seves rieres. Al subsòl, hi ha els aqüífers del Pla de Barcelona i de les cubetes del Llobregat i del Besòs. Per tant, Barcelona té aigua. El problema és la quantitat de persones que l’habiten o hi circulen. Per reduir la dependència de l’aigua potable, la ciutat compta amb una xarxa de 95,7 km d’aigua subterrània, 27 dipòsits i 30 hidrants per a l’aprofitament de 1,2 Hm³/any (aigua no potable), que suposa el 17,4% del consum d’aigua dels serveis municipals.
Quins són els principals usos de l’aigua potable a la ciutat?
L’ús domèstic (68%), seguit de la indústria i el comerç (26%) i els serveis municipals (6%). El consum el 2022 va ser de 91,5 hm³.
Qui té les competències sobre la gestió de l’aigua a Barcelona?
La competència sobre l’aigua de boca és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La competència sobre el clavegueram i els recursos hídrics alternatius és municipal.
Quanta aigua es reaprofita?
El 2022 es van utilitzar 55,2 hm³ d’aigua regenerada a Barcelona. Això és el 50% de les necessitats anuals d’aigua potable. De tota l’aigua que surt de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Prat de Llobregat, el 82% s’aprofita en forma d’aigua regenerada.
Quins usos té l’aigua regenerada?
L’aigua regenerada de l’EDAR s’utilitza com a barrera contra la intrusió salina de l’aqüífer del Prat, ús ambiental per al riu Llobregat, reg agrícola, manteniment de zones humides i ús industrial.
Quan plou, s’aprofita l’aigua?
L’aigua de pluja és una de les fonts principals d’aigua de reg per a les zones verdes i l’alimentació de les aigües subterrànies. Tanmateix, la impermeabilització de la ciutat fa que l’aigua acabi al clavegueram i les depuradores. Avancen els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS), parcs verds per recollir i infiltrar l’aigua al subsòl, però no ho fan els sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja als edificis i les xarxes separatives.
Què entenem per malbaratament d’aigua?
Un ús indegut de l’aigua, un sobre-consum per una mala praxi o per ineficiència dels sistemes que abasteixen d’aigua.
Les llars consumeixen massa aigua?
No. El consum de Barcelona (107 litres per persona i dia) és dels més baixos de la Unió Europea (128 lpd de mitjana) i és més baix que la mitjana espanyola (139l pd). De fet, amb la sequera del 2008 hi ha hagut un descens important del consum domèstic d’aigua.
D’on ve l’aigua de l’aixeta de casa?
Barcelona forma part de la xarxa d’abastament metropolitana, que veu principalment del riu Llobregat (35%) i del Ter (30%). En menor mesura, però en augment, d’aigua dessalinitzada (14%) i d’aigües subterrànies (21%).
L’aigua que surt de l’aixeta és de bona qualitat?
Sí. L’aigua de Barcelona passa molts controls diaris i la normativa d’aigua potable que totes les aigües de l’Estat espanyol han de complir és exigent per assegurar la potabilitat de l’aigua.
On va a parar l’aigua quan surt pel desguàs?
A la claveguera es barregen les aigües residuals i l’aigua de pluja, i aquestes es condueixen fins a les estacions depuradores, on són depurades i, posteriorment, retornades als trams finals dels rius o els donen un altre ús com
a aigua regenerada.
Amb quina aigua es reguen els parcs i jardins a la ciutat?
El 20% de l’aigua que s’utilitza per al reg és aigua subterrània. La resta és aigua potable. En context de sequera, a partir de l’estat d’excepcionalitat, està prohibit regar i netejar els carrers amb aigua potable. Sí que es pot fer amb recursos hídrics alternatius, com ara aigua de pluja o del freàtic.
Amb quina aigua es neteja el carrer?
La neteja de carrers es fa principalment amb aigua del subsòl (80%).
L’aigua de les fonts ornamentals és un circuït tancat?
Sí, totes les fonts ornamentals tenen recirculació d’aigua.
