La Marike Charlier té 46 anys i és enginyera. Va venir de França a Barcelona el 2009 i es va instal·lar al Poblenou amb la parella. Era un moment de canvis. “Treballava al sector de la climatització però no m’apassionava, i el 2018, quan els fills no eren tan petits, em vaig preguntar què volia fer amb la meva vida”.
Va estudiar un màster de planificació urbana i sostenibilitat. “No m’importava tant trobar feina com poder oferir el coneixement que estava adquirint”, apunta, i amb aquesta idea va començar a involucrar-se en projectes locals: la cooperativa de consum Estèvia, i poc després, l’associació veïnal, on s’ocupa de l’àrea de Medi Ambient.
Defineix l’associació com “un espai familiar, amb un equip petit però amb molta expertesa i confiança en la feina dels altres”. Tot i així, la preocupa que el coneixement que acumulen els activistes que fa anys que en formen part es perdi. “No podem transmetre tota la feina feta, perquè de gent que vingui a picar a la porta n’hi ha poca”, lamenta. I és que, com passa en altres espais veïnals, el relleu no acostuma a ser senzill, i menys en un barri amb un teixit associatiu fort amb organitzacions que sí que apleguen persones joves. Per a Charlier, això no hauria de ser un problema si hi hagués més coordinació. “No seria tan necessari incorporar gent nova a la junta si fóssim capaços d’establir sinergies amb altres col·lectius que impulsen lluites pròpies”, opina, i afegeix: “Ho hem aconseguit algunes vegades amb la Taula Eix Pere IV”, amb qui han impulsat accions conjuntes. Però creu que “a vegades hi ha més competició que col·laboració amb els agents del barri, i això desanima”.
La presència de les dones a la junta ha anat guanyant pes, fins al punt que ara és paritària. Així i tot, i malgrat la voluntat que la pròxima presidenta sigui una veïna, ocupar càrrecs de major responsabilitat “és un pas endavant que encara ens costa fer”. “Això té a veure amb les dificultats de conciliar la vida professional, la cura dels petits i la feina associativa, però també amb la síndrome de la impostora”, rebla. “A mi, a més, em va costar integrar-me perquè, al principi, alguna gent del barri em veia com un agent gentrificador, i en certa forma ho entenc, ja que la meva situació era més privilegiada que la de moltes persones”, admet.
Posa en valor la feina feta en qüestions com l’urbanisme, els equipaments, l’acollida i la coordinació amb l’Administració -es queixa que “últimament, està sent molt complicat que el Districte atengui les reclamacions”-. També creu que “té molt sentit” que l’AV estigui a la Favb, perquè això ha permès posar en marxa projectes relacionats amb els residus o, juntament amb la UPC, impulsar la Guia per a la Rehabilitació Climàtica, que es va fer a partir de les especificitats del Poblenou, però amb la idea que es pogués utilitzar en altres contextos. “Hi ha objectius que són els mateixos, i si posem en comú els recursos tindrem més força”, explica. “És per això que formo part del moviment veïnal, perquè vull contribuir a canviar les coses”.
