Va ser a final del 2021, coincidint amb la fundació de la Plataforma Salvem el Camp de la Creu-Colònia Castells, quan Nora Miquel va iniciar el seu camí a l’Associació de Veïns de les Corts. Feia una quinzena d’anys, però, que aquesta mare de 38 anys, llicenciada en Història de l’Art, coneixia i vivia les lluites del veïnat, sobretot les de les persones afectades pel pla urbanístic de la Colònia Castells.
L’inici del seu camí a l’AV de les Corts ha coincidit amb un moment de la seva vida on pot dedicar-li tot el temps que sigui necessari, atès que es troba a l’atur i pot conciliar la seva tasca a l’associació veïnal amb la criança de la seva filla. Per això mateix, reconeix: “Si estigués treballant, segur que no podria seguir aquest ritme. La conciliació, tot i que hauria de ser intocable, se’n veuria afectada”.
Miquel destaca el llarg recorregut de l’AV de les Corts i planteja, com a reptes de futur, el relleu generacional i la reactivació d’activitats lúdiques per al veïnat. Quant a les diferents generacions d’activistes, afirma: “El que ens uneix és ser persones actives, disposades a lluitar pel bé comú. Probablement, el que ens diferencia és la manera de fer”. Destaca els canvis introduïts per les activistes més joves, com ara l’ús i la dinamització de les xarxes socials, claus per guanyar visibilitat, però reconeix que això no hauria estat possible sense la reflexió, la cautela i el saber fer de les activistes amb més anys d’experiència.
Encara en clau de relleu generacional, Miquel considera que cal “apropar-se als joves [menors de 30 anys] i no esperar que siguin ells els que vinguin”. “Cal mostrar-se com entitats obertes al canvi i defugir la idea que el jovent no és actiu”, afegeix.
Preguntada per les principals lluites veïnals a les Corts, Miquel explica que acostumen a estar lligades a fets puntuals, que afecten el dia a dia: “L’aluminosi, problemes en la construcció de noves infraestructures, la neteja dels carrers…”. Però no oblida lluites més àmplies: “Habitatge, cures-conciliació i feminisme, serveis públics a la comunitat, gestió cívica dels equipaments, memòria històrica…”. En relació amb aquesta darrera lluita, sosté: “La ciutat ha engolit part del nostre patrimoni popular, i ara les veïnes haurem d’estar a l’aguait que l’Ajuntament compleixi la mesura de govern Barcelona Ciutat Patrimoni”.
Precisament, la mobilització del Camp de la Creu, on resideix Miquel, i la Colònia Castells té molt a veure amb l’objectiu d’aquesta mesura municipal, que pretén protegir i recuperar espais en perill. Com a veïna, Miquel ha viscut aquesta lluita de prop i diu que després de les reunions amb el Consistori es troben en un moment de reflexió i que “encara queda molta feina a fer”. El seu compromís fa que sembli irremeiable que ella participi dels esforços i les reivindicacions per conservar aquests espais de les Corts, tot potenciant-ne l’entramat.
