Els problemes de Barcelona no només coexisteixen a barris com la Barceloneta, el Poble Sec o el Raval. Així ho recorda Emeka Okpala (Barcelona, 1991), que des de l’AV de Sant Genís dels Agudells apunta que la falda de Collserola és sovint la gran oblidada de les polítiques de ciutat. Però, amb el poc temps lliure que li queda al llarg del dia, per què aquest professional de l’Enginyeria Civil i estudiant de Dret s’ha volgut enrolar en una entitat veïnal? “Per inquietuds personals, des de la universitat que participo en el moviment associatiu, i fa un temps també em vaig voler vincular a l’entitat del meu barri”, relata.
Segons explica, el salt a l’associació veïnal el va donar gràcies a la relació professional que va establir amb l’entitat Catalunya Camina i, en especial, amb el seu responsable, Ole Thorson. “Arran de la feina que fèiem en temes de mobilitat, vaig començar a donar un cop de mà a les entitats dels barris de muntanya”, rememora. Una col·laboració constant que el va conduir a conèixer bona part dels activistes veïnals de la zona, com l’aleshores president de l’AV de Sant Genís dels Agudells, Xavier Civit. “Al cap de poc temps, vaig saber que en Xavier havia decidit fer un pas al costat i que s’havia de configurar una nova junta, per la qual cosa em vaig animar a incorporar-me a la tresoreria”.
Si bé fins aleshores Civit era el 4×4 que s’encarregava de gestionar tota l’entitat, Okpala assegura que el nou equip el primer que va fer va ser repartir les tasques en funció de les especialitats dels seus membres, perquè ningú se sobrecarregués de feina. Okpala manté que les dinàmiques associatives anteriors s’han mantingut: “No és que els barris de muntanya estiguem lluny de la ciutat, però, com que tenim problemàtiques similars, és cert que les continuem intentant solucionar amb els nostres veïns de la Teixonera o Montbau”.
Unes reivindicacions històriques que, tal com detalla Okpala, sempre han estat molt vinculades a l’urbanisme i l’accessibilitat: “Ara hem començat a veure busos a demanda i com desapareixen obstacles de les voreres, però costa molt que ens facin cas”. Al seu parer, la idiosincràsia del seu territori fa que, sovint, la política municipal s’oblidi d’ells: “A la resta de la ciutat es desenvolupen actuacions molt potents i necessàries, però cal que també s’actuï als nostres carrers”.
Okpala reconeix que sovint és “molt difícil” conciliar feina, vida i estudis amb l’activisme veïnal, però considera que és necessari que els veïns hi participin per solucionar els problemes que no acostumen a estar sobre la taula a la plaça de Sant Jaume. “Moltes vegades és molt complicat aguantar el ritme. Per fer-ho més atractiu, potser cal que generem espais que ajudin a arrelar els joves als barris”. “Les agrupacions escoltes, els grups de música, les entitats de joves… són entorns que ajuden a fer que els joves es comencin a polititzar”, sintetitza.
