José Antonio Martínez és vicepresident de l’AV de Torre Baró, a Nou Barris. “[Tinc clar] d’on vinc i soc conscient del món que vull, on la classe social o el lloc on hagis nascut no condemni el teu futur”, assegura. No sorprèn que una persona amb aquest pensament hagi acabat ficada de ple en el moviment veïnal. Fa dos anys que Martínez forma part de l’associació, però participa en les lluites del barri des de les manifestacions que reclamaven un transport públic de qualitat, l’any 2013.
Aquest animador sociocultural i pedagog, que a més a més té un màster en estudis de dona, estudis de gènere i ciutadania, compagina la gestió de la seva llibreria -Acció Perifèrica, especialitzada en temes LGTBI- amb el treball a l’AV de Torre Baró, i reconeix que “es fa molt difícil conciliar vida laboral amb l’associació”. De fet, ha hagut d’adaptar l’horari de la llibreria per poder assistir a les assemblees.
Martínez recorda que la seva implicació amb l’associació veïnal va créixer quan va morir la seva mare, el mes de febrer passat. Ella, que depenia d’una màquina d’oxigen elèctrica per respirar, havia estat una figura clau en la relació del seu fill amb el moviment veïnal: la seva condició va empènyer Martínez a mobilitzar-se contra els talls de llum que el barri va patir fa dos anys. “Necessitava electricitat sí o sí per respirar”, recorda l’activista.
L’AV de Torre Baró està formada per poques persones que lluiten per un barri digne, explica Martínez, que considera que aquest és un dels seus punts forts. Com a coses a millorar, cita la distribució de temes i tasques entre els membres de l’associació, a fi de tenir una organització més definida. Aquestes poques persones que integren l’entitat pertanyen a generacions diferents. Martínez, que té 31 anys, diu que la principal diferència entre elles és que les més grans, que han viscut el franquisme i la transició, “tenen un sentiment molt arrelat al socialisme”, mentre que els joves, que s’han vist afectats per dues crisis econòmiques en poc temps, “tenen certa desconfiança de les polítiques públiques”.
Preguntat per la necessitat d’un relleu generacional, apunta que el moviment veïnal és diferent a cada barri i que algunes associacions compten amb jovent actiu. Amb tot, apunta que, segons el seu parer, “la gent jove vol involucrar-se més en associacions feministes o LGTBI amb una mirada de ciutat i no pas de barri”, però afegeix que, “a vegades, la transversalització de gènere i la queerització cal que comencin al barri”.
El dret a un habitatge digne i a un barri agradable per viure són les principals lluites que afronta l’AV de Torre Baró, destaca Martínez. Tot seguit, enumera lluites més concretes del barri, com ara combatre la centralitat de les polítiques municipals, resoldre el tema de les cases d’autoconstrucció, millorar la connectivitat a Torre Baró i fomentar l’envelliment actiu i combatre la solitud no volguda.
