Arxius: Articles

  • La Rambla, de pàtria de la censura a símbol d’acolliment

    La Rambla, de pàtria de la censura a símbol d’acolliment

    Fins a l’any 1955 van coexistir cinc noms diferents per a les adreces de correus de la Rambla: Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre i de Santa Mònica. Cadascuna tenia la seva numeració pròpia. L’any 1955 l’Ajuntament va decidir unificar la numeració sota un únic nom i des d’aleshores les antigues denominacions s’han…

  • Recuperem la Rambla?

    Recuperem la Rambla?

    L’Ajuntament de Barcelona està impulsant una actuació urbanística integral per a la Rambla. Un enèsim intent d’abordar la reforma d’aquest passeig emblemàtic de la ciutat que li ha sigut encarregat a l’equip multidisciplinar km-ZERO, dirigit per l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itzíar González, guanyador del concurs internacional convocat pel municipi. El calendari preveu que…

  • Barça 2000, aquel día empezó todo

    Barça 2000, aquel día empezó todo

    Todo empezó el día que a José Luis Núñez se le hizo pequeño el Camp Nou y consideró infrautilizado el entorno de las instalaciones del Barça. Ese día, el constructor creyó dar con la fórmula magistral para vincular su particular concepto de ciudad vinculado al ladrillo con la mejora del patrimonio del club que presidía…

  • El Barça i les Corts, qui hi guanya?

    El Barça i les Corts, qui hi guanya?

    Hi ha diverses fotos de la Riera Blanca, quan encara no era un carrer asfaltat sinó un torrent pedregós ple de barraques, amb el Camp Nou acabat de construir al costat. Més o menys on hi havia aquelles barraques s’hi aixeca ara la biblioteca municipal Miquel Llongueras, l’única del districte mentre els veïns esperen l’obertura…

  • Ressaca electoral

    Ressaca electoral

    El famós «cinturó vermell» de Barcelona… ni era vermell, ni era cinturó!

  • ‘Cas Palau’, una lliçó sobre l’interès públic

    ‘Cas Palau’, una lliçó sobre l’interès públic

    Tard, molt tard. Però per fi ha arribat la sentència del cas Palau. I és contundent i dona la raó al que sempre vam defensar des de la Favb: que a més del saqueig executat per les famílies Millet i Montull, el Palau era una tapadora utilitzada per camuflar els pagaments corruptes de l’empresa Ferrovial…

  • No era l’ou, era la gallina

    No era l’ou, era la gallina

    Jordi Panyella és periodista, autor del llibre ‘Fèlix Millet, el gran impostor’ Vés per on, la sentència del cas de l’espoli del Palau de la Música ha permès resoldre per sempre més un dels grans misteris de la humanitat sobre el qual s’ha debatut llargament: què va ser primer: ¿l’ou -objecte cobejat del desig perquè…

  • L’ateneu de Sagrada Família ja no és una faula

    L’ateneu de Sagrada Família ja no és una faula

    L’ateneu popular de Sagrada Família podria ser una realitat el primer trimestre de l’any 2019. Així ho esperen les entitats veïnals, socials i culturals del barri que, inassequibles al desànim, han fet pinya i batallat durant anys contra vent i marees per aconseguir l’espai comunitari. Sagrada Família és un barri peculiar: arrossega un dèficit crònic…

  • Resposta popular a les fàbriques flotants

    Resposta popular a les fàbriques flotants

    Si la resposta popular organitzada davant la “turistització” de la ciutat és un fenomen relativament recent, en el sector de creuers hem hagut d’esperar fins fa molt poc temps per veure les primeres mobilitzacions. Cosa estranya si tenim en compte que, dels múltiples tipus de turisme que exploten Barcelona, el de creuers n’és el més…

  • Una factura que paguem amb la salut

    Una factura que paguem amb la salut

    Barcelona és una ciutat oberta al món, atractiva, acollidora i amb una oferta cultural i patrimonial de prestigi mundial. Però la factura que paguen els seus veïns per viure en una ciutat a la cúspide de les destinacions turístiques comença a ser molt elevada i sense un retorn clar. Al complex debat sobre la massificació…

  • Un negoci controlat per la banca i grans fons d’inversió globals

    Un negoci controlat per la banca i grans fons d’inversió globals

    Els creuers cada cop tenen més pes en les mastodòntiques xifres que mou el turisme a Barcelona. Si el 2000 van passar pel port de la capital catalana poc més de 570.000 creueristes, l’any passat el nombre va enfilar-se a 2,68 milions. En aquest període, la ciutat ha passat de ser la tercera del rànquing…

  • Prou de ciment a Montjuïc

    Prou de ciment a Montjuïc

    El districte de Sants-Montjuïc ha avançat el projecte de construir un gran equipament a la falda de Montjuïc, justament a una de les fronteres entre la ciutat més urbanitzada i el parc, el Passeig de l’Exposició. I davant d’una nova depredació de zona verda en aquest pulmó de la nostra ciutat, al barri han saltat…