-
El poder es creu més fort que mai
Els amics de Carrer em demanen un exercici de bola màgica sobre el poder a la Barcelona del futur. Més d’una vegada a la revista hem intentat esbrinar quins són els poders que controlen la ciutat, i segur que ens hem quedat a mig camí, ja que només hem detectat els grans nuclis empresarials, que…
-
Barcelona, i ara, cap a on vas?
Turisme, gentrificació, especulació, bombolla del preu del sòl, èxode cap a la perifèria… Són termes que marquen avui l’agenda de tots els debats sobre Barcelona, i la marcaran sens dubte en el futur més pròxim. Què passarà amb aquests i altres fenòmens de cara als pròxims 25 anys? Aniran a més? Tenen límit? Esclataran? En…
-
Gràcies!
Carrer va néixer en plena eufòria olímpica a la vegada que els barris amb aluminosi lluitaven per dignificar els seus habitatges. La portada del primer número va qualificar la reacció de les administracions públiques amb la frase “solucions lentes i insuficients”. Començava un llarg camí ara fa 25 anys. Vam reivindicar que una vegada acabats…
-
Quan “Carrer” compleixi 50 anys
Fa goig pensar que Carrer ha complert vint-i-cinc anys donant la tabarra per una Barcelona per a totes i tots, que tingui presents les necessitats de tota la resta del món i les generacions futures. També és un bon moment per pensar quina mena de grans fites ens hauríem de posar per quan toqui complir-ne…
-
“Sé el que no vull, que és el que tinc ara: un pis, una feina i un horari”
Entrevista a Núria Esplugas, integradora social. Va néixer el mateix any que ‘Carrer’ Núria Esplugas entra a la sala com un remolí. Deixa el casc de la moto en una cadira, es desprèn de l’anorac, de la bufanda de llana que fa només uns segons li embolicava per dues vegades el coll, s’amaga el pèl…
-
El futur dels moviments urbans: renovar-se i esquivar la mateixa pedra
Sobre el futur de les associacions veïnals i, en general, dels moviments socials urbans només està escrit que viuran en crisi existencial gairebé fins a la fi dels temps. En dóna un pista el fet que ja a mitjan anys 70 del segle XX, justament durant el seu moment de màxima força a Catalunya i…
-
La participació i l’equació del poder
Estem immersos de nou en el debat per configurar les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana en els afers de l’Ajuntament, a través del qual s’han de poder articular mecanismes on la ciutadania pugui debatre, proposar, fiscalitzar, qüestionar les actuacions dels seus representants, a més d’establir formes de democràcia directa. Aquest, és un marc bo…
-
Equipaments més versàtils i polivalents
La Barcelona del futur seguirà arrossegant un dèficit d’equipaments. La falta de sòl públic i les necessitats d’una població diversa apunten a la concentració de serveis i al disseny d’edificis capaços d’adaptar-se a un món en canvi. A final de l’any passat s’aprovava inicialment el projecte de construcció de Transformadors, tancat des del 2008. Després…
-
Fem fuTurisme?
Resulta ben complicat pensar en el paper que el turisme, i sobretot la indústria turística, jugarà a la ciutat els propers anys. Hi ha moltes variables, massa per poder fer prediccions, però en canvi el joc proposat per Carrer de manegar diferents hipòtesis i escenaris (im)possibles, permet reflexionar sobre el problema des d’angles poc habituals…
-
La ciutat contra l’oblit
En record de Manuel Arranz Herrero i Josep Mª Huertas Claveria Descriure com i quin serà el patrimoni de la ciutat de Barcelona l’any 2042 és una tasca difícil. Potser una breu història de la seva defensa viscuda en primera persona, i algunes propostes resultat de l’esforç d’un grup de patrimoni, poden ajudar a plantejar…
-
“Hi ha gent que és electrosensible i no ho sap”
Tot i que es va jubilar fa dos anys, Josep Pau Ferrándiz Prats, conegut com a Pepus, no ha deixat de banda un activisme que va començar de molt jove i que avui encara manté ben viu al costat dels iaioflautes o amb la seva tasca a l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat, barri…
-
El quiosco ¿una especie en vías de extinción?
Desde hace más de 30 años, Pedro, jubilado de Barcelona, ejecuta cada mañana el mismo ritual: tras vestirse y asearse, sale a la calle y se dirige al “quiosco de siempre”. Allí le espera Bernardo, el quiosquero. Intercambian impresiones sobre política, sobre fútbol, sobre la vida en general, y finalmente, el comerciante le desliza, sin…
