Les rondes són una infraestructura creada amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, unes vies que envolten la ciutat per esponjar el trànsit de vehicles. En el cas de la ronda de Dalt, va suposar una ferida per als barris de muntanya del districte d’Horta-Guinardó. “Amb la seva construcció, uns barris que estaven comunicats van quedar tallats per la meitat. Eren barris de muntanya, diferents, però molt propers”, recorda Lluís Cairell, president de l’Associació Veïnal de la Taxonera. Des d’aleshores, i per com la problemàtica incidia en el dia a dia, veïns i veïnes de Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, el Parc de la Vall d’Hebron i la Font del Gos van engegar una reivindicació per reclamar la cobertura. “Hem lluitat molts anys i continuem lluitant perquè la cobertura total de la ronda de Dalt al seu pas pels barris d’Horta-Guinardó sigui una realitat. Aquesta va ser l’opció més votada al Decidim [pressupostos participatius] de totes les opcions que s’hi recollien”, assegura Cairell.
Inversió cara, però necessària
La segona fase de la cobertura té lloc en un tram que limita amb els barris de la Teixonera i Sant Genís dels Agudells, que amb l’obra han de guanyar espai públic i millorar la seva qualitat de vida en disminuir de forma notòria la contaminació i el soroll. Emeka Okpala, membre de l’Associació Veïnal de Sant Genís dels Agudells, manté que “cal cosir la ferida històrica que suposa la ronda, una frontera entre barris i una font de soroll i de contaminació”. L’activista reconeix que “és una inversió molt elevada pels metres que es guanyen”, però en tot cas “és necessària per millorar la qualitat de vida amb un espai de convivència i de pas. Guanyem molt d’espai públic, obert, amb qualitat urbana, i tapem el soroll i la contaminació”.
La cobertura és una obra que es perllonga en el temps per la seva magnitud: un cop enllestida la segona fase en curs, faltaran altres trams per cobrir. “Construir sobre una cosa en funcionament i en marxa, com la ronda, és molt més costós. Els passos són molt lents i, fins que no s’acabin del tot les obres, no es veurà tota la millora urbana. És molt important que l’obra continuï després fins a l’Hospital de la Vall d’Hebron”, rebla Okpala, que també és membre de Catalunya Camina, una associació que treballa per millorar la mobilitat i seguretat dels vianants.
Per a Cairell, el principal problema del pas de la ronda per aquests barris és el soroll i la contaminació acústica i atmosfèrica, especialment en aquells punts on hi ha edificis a tocar del vial. “S’hauria d’haver començat per Montbau i, sobretot, per Vall d’Hebron, perquè hi ha un tram que passa ran dels edificis, a tocar dels veïns”, defensa Cairell, que avisa que, “en tapar la ronda, la contaminació és molt més baixa, però no s’elimina del tot”. “També guanyem una part per a zones verdes, ja que, si bé som al costat de la muntanya, ens falten aquests espais verds. Ara els recuperem per fer-hi activitats i dinamitzar el barri”, afegeix.
Un pacte per la ronda
El passat abril, es va constituir el Pacte per la ronda de Dalt, un espai de caràcter consultiu i participatiu sobre les actuacions a dur a terme en la transformació del vial. En formen part representants del teixit veïnal, social i econòmic de la zona, així com membres del govern municipal i els grups polítics, tècnics, persones expertes independents, institucions i equipaments. A la reunió de l’octubre, hi van assistir membres de les associacions veïnals de Montbau, Taxonera i Sant Genís dels Agudells, així com de l’Associació de Festes Teixonera-Mas Falcó-Penitents i la Favb. Sobre la constitució d’aquest espai, Okpala comenta que “es formalitza un espai de participació que ja existia i que ha d’ajudar a fer un millor seguiment del procés”.
Gairebé una dècada d’obres
Un cop enllestida la primera fase de la cobertura de la ronda de Dalt -el 2020, amb el tram de 200 metres entre el Mercat de la Vall d’Hebron i l’Institut d’Educació Secundària Vall d’Hebron-, des de l’estiu passat es du a terme el tram entre l’institut i l’avinguda de Vallcarca, amb una distància de 340 metres. És la segona fase de les quatre previstes. Al juny, després de retirar l’arbrat, es va aixecar un mur central de formigó a la mitjana. El següent pas van ser els treballs previs a la construcció de les sortides d’emergència -sis, tres en sentit Llobregat i tres en sentit Besòs-, que s’han d’habilitar al nou túnel. Es tracta d’una obra de gran envergadura -amb un pressupost d’uns 18 milions d’euros per a l’estructura del cobriment i uns 13 milions per a les instal·lacions i acabats del túnel-, que està previst que finalitzi al maig del 2027, quan es farà la urbanització de l’espai en superfície.
