Són les 6:45 del matí. L’Eva, una estudiant universitària de vint-i-tres anys, surt de casa cap a l’estació de tren de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), on resideix. Es dirigeix al districte d’Horta-Guinardó, on fa pràctiques en un centre sanitari. L’espera un recorregut complex i ha de sortir del domicili amb molta antelació per assegurar-se d’arribar-hi a temps. Segons l’horari oficial, el tren ve a les 6:46, però sempre ho fa més tard. “Les hores sempre són teòriques”, ironitza. “Potser soc a l’estació a les 6:50 i encara queden deu minuts perquè vingui el tren”, explica. Quan aconsegueix pujar-hi, el seu itinerari continua fins a Cornellà, on agafa la línia L5 de metro fins a Sant Pau-Dos de Maig. La inestabilitat del servei de Renfe fa que mai sàpiga quan arribarà exactament al seu destí. “Pot ser tant a les 8:15 com a les 8:50”, assegura.
Menys alternatives de transport
La seva realitat és la de molts residents de fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que s’han de traslladar cap a la metròpoli i voltants per estudiar o treballar. Són més vulnerables en els seus trajectes, ja que tenen menys alternatives de transport públic que la població metropolitana. La dependència de bona part del territori amb Rodalies fa que quan el servei falla aquests trobin poques o cap opció per anar a la capital. L’estació d’origen de l’Eva, Monjos, està afectada per unes obres entre Sant Vicenç de Calders i Vilafranca del Penedès. Un tall que la incomunica durant la major part del dia, l’últim tren direcció Hospitalet surt a les 7:46 i el següent no passa fins a les 19:16. Rodalies ha facilitat un servei de bus alternatiu per als dos sentits en el tram afectat, però els usuaris no n’estan satisfets, perquè al·leguen que els horaris no s’ajusten als possibles retards que portin els trens.
El robatori de coure a l’estació de Montcada Bifurcació el passat 12 de maig va provocar un col·lapse en la xarxa i va mantenir Barcelona aïllada de la resta del territori amb tren. Les restriccions ocasionades per l’episodi comporten un cost laboral de 2,2 milions d’euros per a treballadors i empreses, segons una estimació de la patronal Pimec. L’incident va agreujar la qualitat i l’eficàcia del servei, però els seus problemes venen de molt més lluny. El 2022 es van registrar retards greus en quatre de cada cinc dies de l’any. La R4 i la R1 van ser les més afectades. Aquests són els resultats de la falta d’inversió en la xarxa ferroviària. “Puta Renfe” és ja una expressió recorrent a les xarxes socials i en l’argot de la ciutadania, que han portat fins i tot a la creació de merchandising. Una irònica expressió que retracta el cansament dels usuaris amb un servei que té moltes mancances.
Després de les pràctiques, l’Eva marxa a la UAB per assistir a classe. Abans del robatori de coure, es desplaçava fins a Fabra i Puig, on connectava amb la R7 per anar a la universitat. Ara, però, agafa la L5 del metro fins a Diagonal i, a Provença, la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per arribar a l’Autònoma, una via més senzilla que la proposada després de les afectacions. Es troba satisfeta amb la puntualitat i instal·lacions dels ferrocarrils i el metro, tot i que reconeix que hi ha massa massificació en els vagons i ha de fer trajectes llargs a peu. “Acostumada al servei pèssim de Rodalies, em conformo amb arribar puntual”, comenta.
Rodalies és el mitjà de transport pitjor valorat entre els catalans, aprovant per poc amb un 5,2, segons el CEO del 2023. Tot i això, aquells que l’utilitzen per anar a la feina o als centres d’estudi el suspenen amb un 4,5. En canvi, FGC i metro reben valoracions generals més positives, amb un 7,5 i 7,3 respectivament. En aquestes diferències, un punt feble de Rodalies és la falta d’efectivitat de la seva comunicació, com quan anuncia massa tard les afectacions per retards. “Els usuaris han d’informar-se ells mateixos, no és possible que tinguem un servei tan deficient i normalitzat”, denuncia l’Eva.
Per tornar a casa des de la universitat també li espera un llarg trajecte. Agafa la R8 fins a Castellbisbal, on canvia el tren per un R4 destí Vilafranca. A l’estació espera mitja hora pel següent tren direcció Sant Vicenç, quan podrà finalment arribar al seu municipi. Davant de la pregunta sobre què espera per al futur de Rodalies, l’Eva respon: “Catalunya necessita un servei que atengui les nostres necessitats, però després de tants anys de mal funcionament, ja no en tenim gaire esperances”.
