No les van fer els romans, ni porten la firma de cap gran arquitecte modernista. Però són les edificacions més antigues de la zona i un grapat de veïns s’han proposat salvar-ne almenys unes quantes. Són les casetes de la Prosperitat, gairebé tan antigues com el barri -que el 2019 va celebrar el centenari-. Fa cinc anys n’hi havia una cinquantena d’una planta i un centenar de dues. I això ho sabem no perquè l’Ajuntament de Barcelona hagi dut a terme cap estudi exhaustiu, sinó perquè, un bon dia, un parell de veïns van recórrer els carrers, de punta a punta, per establir-ne un cens rigorós. Veïns anònims d’un barri obrer que, en aquest cas, tenen nom: Joan Catafal i Alberto Sanagustín.
Algunes tenen esgrafiats, elements de forja, corrioles antigues… Altres criden l’atenció pels respiradors -no n’hi ha dos d’iguals!-. Solien tenir un pati al darrere per posar un hortet i criar gallines o conills. Moltes no van sobreviure a la fal·lera constructora dels anys seixanta i setanta. “Petits constructors les compraven, les tiraven a terra, hi aixecaven un bloc de pisos i en donaven un o dos a l’antic propietari”, recorda Catafal.
Un record del passat
Les casetes que encara es conserven són un viatge en el temps que ens trasllada a la Prosperitat dels anys vint i trenta del segle passat, quan aquestes edificacions rebien el nom -suposen aquests activistes pel patrimoni- de les senyores dels propietaris: Villa Rosa, Villa Josefa, Villa Concepció… Són la síntesi dels orígens del barri. “Per això volem que en quedi una mostra; tres o quatre. I que alguna sigui incorporada com a equipament”, demana Catafal. Ara per ara, però, cap d’elles té garantida la supervivència.
L’estat de conservació és desigual. Les que estan millor, perquè hi ha viscut el propietari, tenen menys interès en haber estat modificades. Les que s’han destinat al lloguer, en canvi, solen conservar la fesomia original, però tenen pitjor aspecte.
Enderroc l’any del centenari
Villa Josefa -al carrer de Joaquim Valls, 49- no estava catalogada. Va anar a terra el 2019, l’any del seu centenari. L’antiga propietària era la dona de Joaquim Valls -un dels principals tenidors de terrenys de la zona i que va donar nom a una de les principals artèries comercials del barri-. La casa tenia una balconada amb elements de forja i les inicials JV entrecreuades. Els propietaris s’havien compromès a integrar-la en la nova construcció. Sanagustín ens ensenya un vídeo on es veu com una excavadora, en lloc d’integrar-la enlloc, la desintegra a cops de pala. Ara hi ha un edifici de vuit plantes.
El cens de casetes que van elaborar els va permetre descobrir l’any en què va néixer el barri (1919), i la proximitat del centenari els va esperonar a celebrar-lo amb xerrades, exposicions i la publicació d’un parell de llibres d’història local. La Comissió del Centenari ha esdevingut de patrimoni. Perquè el tema interessa: al web de l’Associació Veïnal de la Prosperitat, la informació sobre l’enderroc de Villa Concepció va rebre 25.000 visites.
Poca sensibilitat de l’Administració
El 2017, veïns de la Prosperitat van demanar la catalogació d’algunes casetes a la Mesa de Memòria històrica del Districte. “Des de Nou Barris veiem aquesta petició com raonable”, va respondre l’Ajuntament, que es va comprometre a “iniciar tots els tràmits” per “encetar una revisió de tot el catàleg” abans d’acabar el mandat, el 2019. Passat el temps, quan han preguntat per l’estat de la qüestió, no n’han obtingut resposta. “Entenem que no han fet res. El Districte no ha tingut prou sensibilitat per la conservació, no ja d’aquestes cases, sinó de Can Valent o la granja del Ritz, a Vallbona”, lamenten. Tanmateix, no es rendeixen: l’arquitecte Toni Ramon ha visitat recentment el barri per fer una valoració de quins edificis i elements val la pena preservar.
