El dilema de la incompatibilitat entre els plans urbanístics i la preservació es va intentar superar amb la redacció dels plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic adaptats territorialment als districtes i aprovats definitivament al llarg de l’any 2000. El problema era que “si algun element del pla especial entrava en contradicció amb el Pla General Metropolità (PGM), els polítics l’apartaven perquè podia implicar un conflicte econòmic”, explica l’arquitecte Jaume Artigues. I com a resultat, cap partit no havia presentat fins ara una proposta de modificació del PGM. Els últims anys, però, els moviments veïnals i associacions de barri han pressionat els districtes perquè actualitzessin aquests plans, atès que moltes proteccions que s’havien establert havien quedat sobrepassades. Els plans de protecció de conjunt dels nuclis antics que s’han aprovat darrerament són els dels districtes de Sant Andreu (2017), Horta-Guinardó (2019) i Gràcia (2020).
Horta i els ‘beneficis’ del PGM
La modificació del PGM del casc antic d’Horta, la plaça Bacardí, els carrers de Campoamor i Salses, i els àmbits discontinus de les cases dels Periodistes -a Can Baró i la Font d’en Fargues- es va aprovar el gener del 2019. L’elaboració del PGM havia suposat l’afectació de moltes places del barri històric d’Horta. Però com que en aquests anys el PGM no s’havia executat, “això ha suposat que els propietaris no poguessin enderrocar les cases i, gràcies a això, edificis històrics s’han conservat fins als nostres dies”, exposa Dolors Canudas, arquitecta i membre del grup de treball d’urbanisme i arquitectura d’El Pou, el Grup d’estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada. Amb la modificació del PGM, les cases han passat d’estar afectades a protegides. Malgrat aquest primer pas que representa una actuació de millora com a conjunt, El Pou considera que l’àmbit és insuficient i la protecció d’algunes peces també. Per això, va presentar fins a 70 al·legacions d’edificis, molts d’ells sense protecció i que, segons Canudas, s’haurien d’haver inclòs -i que no van ser acceptades-.
Gràcia, pendent de la modificació
El desembre del 2020 es va aprovar el Pla especial per a la protecció del patrimoni del nucli històric de Gràcia -la modificació del de l’any 2000-. “Quan vam voler salvar les casetes del carrer de l’Encarnació i l’alzina d’una operació immobiliària, vam assumir que no es podien fer modificacions puntuals, sinó que s’havia de refer el pla”, exposa Toni Ramon, membre de la plataforma Gràcia cap a on vas? Aquesta entitat fa una valoració general positiva del pla perquè “s’ha incrementat la protecció, no només d’edificis concrets, sinó de patis i jardins de les finques catalogades”. “Però voldríem que s’hagués creat una comissió de seguiment amb presència del moviment veïnal”, comenta Ramon.
Gràcia cap a on vas?, el Jardí del Silenci, Salvem l’Alzina i l’Associació Veïnal de la Vil·la de Gràcia han presentat al·legacions en què reivindiquen que les finques que s’inclouen en el conjunt de protecció són insuficients, demanen l’augment dels anomenats conjunts arquitectònics i critiquen la manca de protecció d’edificis moderns, dels comerços tradicionals i d’alguns edificis industrials. La modificació del PGM es troba actualment en estat d’aprovació inicial i les al·legacions es resoldran el pròxim mes de desembre. Un cop l’Ajuntament de Barcelona doni una resposta, caldrà portar-lo al Ple perquè s’aprovi per majoria absoluta.
Ciutat Vella, un conjunt desprotegit
El districte de Ciutat Vella no té actualment cap pla que el protegeixi com a conjunt patrimonial, a diferència de qualsevol ciutat europea. Segons Artigues, això es pot explicar perquè “els quatre barris que el conformen són molt diferents entre ells”. “A més, determinats ambients de l’activisme vinculen el patrimoni amb l’expulsió de residents, ja que no hi ha un control dels processos especulatius”, exposa. L’any 2018, un grup de persones vinculades al patrimoni -Artigues entre elles- va presentar al Districte de Ciutat Vella una proposta de declaració de conjunt protegit, que no va tenir més transcendència. “Si Ciutat Vella té una unitat urbanística diferenciada i espais urbans amb valors històrics, per què no pot tenir una protecció de conjunt especial, com l’Eixample?”, es pregunta l’arquitecte. La protecció com a conjunt permetria, segons l’expert, fer una política de protecció integral i possibilitaria la modificació del PGM pel que fa als sostres edificables que s’atorguen en forma de remuntes superiors als sostres existents en edificis catalogats.
Resultat de la pressió veïnal
L’Associació Veïnal del Clot-Camp de l’Arpa també demana des de fa tres anys la creació d’un pla especial per preservar edificis del nucli antic del barri que ara no estan catalogats. Segons fonts municipals, s’estan duent a terme els estudis previs, el que s’anomena auscultació, i l’objectiu és que, quan s’acabi el de Gràcia, es comenci amb el d’un altre districte. Joan Termes, president de l’AV d’Horta; Santi Serra, president de l’AV de Sant Andreu de Palomar, i Toni Ramon, de l’AV de Gràcia, coincideixen en afirmar que sense la pressió dels moviments veïnals els plans de protecció dels nuclis històrics no s’haurien realitzat.
La Llei del 1993 i el PGM del 1976
El patrimoni de la ciutat de Barcelona està protegit per la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya del 1993, que parteix d’un concepte ampli del patrimoni cultural de Catalunya i en la qual s’estableixen tres categories de protecció, comunes a béns mobles, immobles i immaterials: els béns culturals d’interès nacional, els béns catalogats i la resta de béns integrants de l’ampli concepte de patrimoni cultural.
També està vigent el Pla General Metropolità (PGM) aprovat el 1976, que consisteix en l’ordenació urbanística de Barcelona i el seu voltant. El pla dona la mateixa condició de nucli antic a qualsevol dels barris sense tenir en compte la seva idiosincràsia. El PGM contempla vies molt àmplies perquè “es va realitzar en un moment en què la comunicació viària i l’accessibilitat de l’automòbil eren les prioritats”, recorda Dolors Canudas, d’El Pou d’Horta.
