-
Sant Genís dels Agudells, segles de petjada rural
Situat al peu de Collserola i endinsant-se en la vegetació de la serra, Sant Genís dels Agudells és un barri allargassat amb una concentració de blocs d’edificis a la part de sota -aixecats sobretot a partir dels anys seixanta- i una zona alta amb cases més baixes conforme s’enfila a la muntanya. La imatge contrasta…
-
Activisme pel patrimoni que l’Ajuntament menysté
Barcelona és una de les vuit ciutats més visitades del món. Tot i que molts turistes arriben atrets per la seva història mil·lenària, nombrosos elements del seu patrimoni continuen sense protecció. Un exemple recent és el local de Can Pitarra, la rebotiga del qual va ser un lloc de reunions polítiques i tertúlies literàries durant…
-
Comunicar de forma col·lectiva les agitacions de la transició
L’investigador i artista Daniel Gasol ha aportat un contundent qüestionament de les que van ser les narratives oficials, tranquil·litzadores i idealitzades, sobre la transició espanyola: Història no oficial durant la hipotètica Transició: el cas Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari (Raig Verd Editorial). El resultat és un llibre desbordant que es mou entre el context…
-
Nyaps del segle XXI, un divorci entre l’urbanisme i la ciutat
Ara fa un quart de segle, el periodista Josep M. Huertas signava un article a la revista Carrer sobre els nyaps urbanístics de la Barcelona del segle XX, marcada per l’Exposició Universal del 1888 i els Jocs Olímpics de 1992. Era la Barcelona de la urbanització i l’ocupació accelerada del sòl, que ara ha deixat…
-
El nou Montjuïc aposta pel ciment i oblida el verd
Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant…
-
L’Ajuntament reactiva el pla urbanístic de Vallcarca sense escoltar el veïnat
Aquest març passat, la primera tinenta d’alcalde de Barcelona i regidora de Gràcia, Laia Bonet, va anunciar la reactivació de part de la reforma urbanística de Vallcarca, aturada des de fa quinze anys a causa de la crisi. Aquest polèmic projecte, que es remunta a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 2002, preveu…
-
L’esport, una eina emancipadora
Parlar d’esport a la Barcelona de l’any 2025 té el risc de caure en la superficialitat, una capa en la qual abunda l’actualitat i a la que la ciutat sembla abonada. Un vernís d’efecte efímer com el confeti, poc substanciós. En el món dels algoritmes, les xarxes i els vídeos curts, tot l’esport que es…
-
La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas
Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…
-
Aura Vidal Carrasco (ESF): “Cal gestionar la sequera quan tenim aigua”
Els últims mesos ha plogut molt a Catalunya i els embassaments estan plens. S’ha acabat la sequera, doncs? “Ara com ara, s’ha acabat el problema”, manté Vidal, però s’afanya a puntualitzar que cal diferenciar entre sequera meteorològica i sequera hidrològica. I en aquest sentit, el nostre país té un consum d’aigua molt superior a l’aigua…
-
Sortim del ‘parany’ de l’habitatge
Hi ha qui es pregunta per què els barris més empobrits es mobilitzen poc contra l’especulació immobiliària. Hi ha unes causes històriques i d’altres més recents. Si no les tenim en compte, podem pensar que el problema és només una al·lucinació col·lectiva. Entre les primeres hi ha la propaganda franquista que als anys 60 ens…
-
Els nyaps urbans ‘neixen’ o ‘es fan’?
L’urbanisme d’una ciutat està fet d’encerts i desencerts, d’espais que es reinventen i s’adapten a noves formes de vida, de territoris jutjats de forma diferent en funció d’interessos necessàriament diversos perquè, malgrat tot, la ciutat encara continua essent aquella cruïlla on mirades i ambicions variades es troben i negocien col·lectivament l’exercici d’allò que hem anomenat…
-
Assolir un veritable parc central
Si Montjuïc va ser tot per la formació de Barcelona, la relació muntanya-ciutat ha variat de llarg a llarg de la història. L’odi a la presència del poder de Madrid al castell, execucions i bombardejos són la culpa del rebuig de la ciutat a la muntanya, on hi abocarà escombraries, s’hi autoconstruiran barraques i s’hi…
