-
Alonso Carnicer, periodista: “Temíem parlar del barri de la Clota per por d’atraure interessos immobiliaris”
Havia estat un criteri comunament acceptat que mai el periodista havia de ser el protagonista dels textos que escrivia, sinó un espectador que traslladava al lector allò que veia. En conseqüència, la tercera persona o fórmules impersonals eren la manera habitual d’escriure cròniques, reportatges, entrevistes i articles d’opinió. Això ha canviat, i ara domina de…
-
Quim Campa, ‘El Boig de Can Fanga’: “Barcelona és massa maca perquè el diner no la rebenti”
Quim Campa ens cita a Cal Casas, una bodega de Gràcia on els esmorzars de forquilla planten cara al brunch i les botes de vi no són un decorat de cartó-pedra. Tota una declaració d’intencions. Apareix amb una samarreta que podria ser gairebé el titular d’aquesta crònica. Campa és un barceloní entrat en la quarantena,…
-
Els carrers són lleons: les barraques de Vallcarca
El cantautor Santiago Feliú va tallar en triangles el formatge camembert de la seva creació poètica. Les seves cançons es degusten, algunes s’empassen, altres es queden a la gola. El 1986 va treure el seu primer disc, Vida. I la primera cançó d’aquest àlbum, Ayer y hoy enamorado, homenatja el Che. De la lletra: “Las…
-
Obres en marxa per corregir pífies
Rectificar és de savis, diuen. I aquest pot ser el cas d’algunes obres que estan en marxa i que podrien servir per arreglar nyaps històrics. Un d’ells, el de la plaça de les Glòries. Durant dècades, aquest espai ha estat un nus viari caòtic i desconnectat, una barrera física entre barris. Ara, la transformació de…
-
L’acudit: Joves i esport
-
Viure l’apagada cada dia
El passat 28 d’abril la península ibèrica va viure una apagada històrica durant hores. Així com amb la pandèmia molts ciutadans van descobrir durant el confinament com d’important és disposar d’un habitatge adequat, l’apagada va servir per adonar-nos de la importància del subministrament elèctric per a la satisfacció de necessitats bàsiques com cuinar, dutxar-se, contactar…
-
Ennoblir l’alzina del carrer de l’Encarnació de la Vila de Gràcia
L’artista Perejaume va dibuixar fa uns anys un pintor dalt d’un arbre, amb un pinzell a la mà, i a terra va escriure: “Obreda”. En aquest dibuix, l’autor explorava les relacions entre arbre i obra, entre arbreda i obreda. Per a Perejaume, l’arbre, sense cap mena de dubte, és una obra d’art. Recordem que el…
-
Moviment veïnal i esport, una relació ambivalent
L’esport és una activitat important en les societats modernes. Té moltes cares. Algunes de positives: promou l’activitat física, les relacions personals, les identitats locals, la cooperació… I també de negatives: genera competitivitats malsanes, passions i negocis sovint dubtosos, i promociona personatges i interessos tòxics. De tot això en podem trobar exemples. Els pitjors, en l’esport…
-
L’esport, una via més de resiliència i agitació
Barcelona és una ciutat amb un caràcter identitari i rebel molt marcat, on els moviments socials han trobat diferents vies per expressar les seves inquietuds. L’esport n’és un exemple més. Històricament, l’activitat esportiva ha sigut un espai de reunió i una plataforma potent per fer sentir un missatge arreu del món. Un cas popular és…
-
Esport i dansa per visibilitzar comunitats migrades
Ser migrant i viure a Barcelona no és fàcil: racisme quotidià i institucional; embats burocràtics per regularitzar la situació administrativa; feines precàries on no es respecten els drets laborals bàsics; estereotips i prejudicis cap a la cultura, i la possibilitat de patir un dol migratori amb efectes en la salut mental. Valeria Guzmán és periodista…
-
Planificació esportiva per a una ciutat desigual
Els darrers anys, el discurs liberal més ortodox ha guanyat presència i decibels en el debat públic, tot assenyalant amb el dit acusador qualsevol intent de reforçar el sector públic com una amenaça a la llibertat individual. Aquest relat, que associa els impostos amb espoli i l’Estat i les seves inversions amb la ineficiència, dibuixa…
-
Caminar per fer amics i veure món
Cada dijous, i des de fa tres dècades, el grup Vetejou’s -abans s’anomenava Veterans dels dijous- organitza una excursió per Catalunya. La primera va ser el 3 de març del 1994, a l’ermita de Sant Medir, a la serra de Collserola, i van participar-hi una desena de persones. Al principi era la secció de veterans…
