Dossier

Tots els articles

  • L’ombra allargada d’Antoni Falcón

    L’ombra allargada d’Antoni Falcón

    La història recent del verd de Barcelona no es pot entendre sense el pas del totpoderós Antoni Falcón Vernis per la direcció de Parcs i Jardins entre 1985 i 2001, sota les alcaldies de Pasqual Maragall i Joan Clos. Els 16 anys que van de l’etapa preolímpica a la que va acollir el malaguanyat Fòrum…

  • Cien años del servicio de parques urbanos de Barcelona

    Cien años del servicio de parques urbanos de Barcelona

    Hacia 1900, Barcelona apenas disponía de espacios verdes. Extraordinariamente densificada la ciudad antigua, habían ido desapareciendo los espacios libres de los que había disfrutado la ciudad unos siglos atrás, devorados por el crecimiento urbano. Mientras, en el Eixample, las generosas previsiones de espacios destinados a jardines y parques contempladas en el proyecto de Ildefons Cerdà…

  • Parcs i Jardins, tensión laboral no resuelta

    Parcs i Jardins, tensión laboral no resuelta

    Fue en el lejano año de 2005 cuando Inma Mayol -por aquel entonces tercera teniente de Alcalde por Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) y presidenta del Institut Parcs i Jardins de Barcelona- destapó la caja de los truenos al decidir la conversión de este organismo autónomo en Entidad Pública Empresarial Local (EPEL). La diferencia era sustancial:…

  • Collserola no és un parc urbà

    Collserola no és un parc urbà

    Entre les capitals europees Barcelona compta amb un dels espais naturals encaixat dins d’una àrea metropolitana de major dimensió. Es tracta de la serra de Collserola, convertida en Parc Natural formalment en 2010, que fa de pulmó verd per als seus habitants. Vuit anys després, però, la seua protecció encara no està garantida plenament, ja…

  • Jardins urbans, fragments de natura

    Jardins urbans, fragments de natura

    Per als habitants de les ciutats els parcs, espais verds i jardins urbans ofereixen principalment dos beneficis immediats, el gaudi d’un espai relaxant i un vessant d’ús recreatiu. Els antecedents i les motivacions per a la creació de jardins i parcs públics a les nostres ciutats tenen el seu origen en els corrents revolucionaris nascuts…

  • Un monument vestit de parc

    Un monument vestit de parc

    Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de…

  • Ciutat verda, ciutat saludable

    Ciutat verda, ciutat saludable

    A vista d’ocell, el color predominant a Barcelona és el gris ciment. El seu disseny típic de ciutat mediterrània encaixonada entre el mar i la muntanya, amb barris que s’enfilen desordenats per les faldes de la serralada de Collserola i Montjuïc, una trama urbana molt densa, un volum de cotxes que supera la mitjana europea…

  • Resposta popular a les fàbriques flotants

    Resposta popular a les fàbriques flotants

    Si la resposta popular organitzada davant la “turistització” de la ciutat és un fenomen relativament recent, en el sector de creuers hem hagut d’esperar fins fa molt poc temps per veure les primeres mobilitzacions. Cosa estranya si tenim en compte que, dels múltiples tipus de turisme que exploten Barcelona, el de creuers n’és el més…

  • Una factura que paguem amb la salut

    Una factura que paguem amb la salut

    Barcelona és una ciutat oberta al món, atractiva, acollidora i amb una oferta cultural i patrimonial de prestigi mundial. Però la factura que paguen els seus veïns per viure en una ciutat a la cúspide de les destinacions turístiques comença a ser molt elevada i sense un retorn clar. Al complex debat sobre la massificació…

  • Un negoci controlat per la banca i grans fons d’inversió globals

    Un negoci controlat per la banca i grans fons d’inversió globals

    Els creuers cada cop tenen més pes en les mastodòntiques xifres que mou el turisme a Barcelona. Si el 2000 van passar pel port de la capital catalana poc més de 570.000 creueristes, l’any passat el nombre va enfilar-se a 2,68 milions. En aquest període, la ciutat ha passat de ser la tercera del rànquing…

  • Catifa vermella al gegant dels creuers

    Catifa vermella al gegant dels creuers

    Faltaven pocs minuts per a les nou del matí del dimarts 24 d’octubre quan van començar a arribar activistes veïnals i ecologistes a la porta del World Trade Center. Poc després es desplegava una gran pancarta amb el lema No a la nova terminal per la massificació turística i la contaminació que ocupava l’entrada a…

  • Un mercat és una ciutat

    Un mercat és una ciutat

    Un mercat és una ciutat. Els passadissos fan de carrers, les parades, de botigues que se situen en parcel·les. I pensant-ho d’aquesta manera, un mercat, doncs, estaria sotmès a les mateixes forces econòmiques ideològiques… que amb visions i interessos contradictoris tensen la ciutat. Prou sabem que a Barcelona, tal com està succeint a la resta…