Dossier
Tots els articles
-
El barraquisme no ha desaparegut a Montcada
Dècades després de l’enderrocament dels assentaments de barraques del Somorrostro, la Riera Magòria o la Perona, a Barcelona, el fenomen persisteix als afores de la capital catalana. A Montcada i Reixac, s’alça un conjunt de 500 barraques distribuïdes entre les riberes esquerra i dreta del riu Besòs i que ocupa més de 23 hectàrees. Els…
-
Antonio Cera: “La reobertura de les urgències del CAP serà un estímul després d’onze anys de lluita”
La fragmentació del municipi per les vies ferroviàries i les autopistes, l’accés a la sanitat pública o la realitat del barraquisme són alguns dels reptes a què s’enfronta l’activisme veïnal de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). La Federació d’Associacions de Veïns de Montcada i Reixac (FAVMiR) es va crear a principi dels anys noranta del…
-
Un riu que vol recuperar la vida
Gandhi deia que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral es mesura per la forma en què hom tracta els animals, i tal vegada tenia raó, sempre que els animals siguin en realitat tots els animals. Una variació d’aquest pensament seria dir que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral es…
-
Perdre les arrels, perdre identitat
El juliol passat, les excavadores van penetrar a l’illa formada pels carrers de Llobregós, Granollers i la baixada de Can Mateu, a Horta, en mig d’una airada protesta veïnal. Una promoció impulsada pel grup Tuemon Consulting preveu aixecar una filera de blocs de pisos i reconvertir l’actual passatge en una zona enjardinada. El veïnat mobilitzat…
-
El veïnat, garant subsidiari del patrimoni
El patrimoni som tots i no és ningú: la ciutadania té un paper determinant en la salvaguarda d’edificis, espais singulars i restes arqueològiques. Tant per acció com per omissió. Barcelona ha viscut i viu enderrocs lamentables, però també ha estat l’escenari de lluites veïnals exitoses que han permès salvar joies històriques i desencallar projectes de…
-
Necrològica de botigues
La darrera necrològica sobre les botigues emblemàtiques que va publicar Carrer el desembre del 2018 l’acabàvem amb una notícia esperançadora: se’n salvava El Ingenio del carrer de Raurich. Un emprenedor havia acceptat el repte de revifar el negoci després de l’intent fallit dels amos d’El Rey de la Magia que van agafar el relleu en…
-
Les casetes de la Prosperitat i l’activisme veïnal pel patrimoni
No les van fer els romans, ni porten la firma de cap gran arquitecte modernista. Però són les edificacions més antigues de la zona i un grapat de veïns s’han proposat salvar-ne almenys unes quantes. Són les casetes de la Prosperitat, gairebé tan antigues com el barri -que el 2019 va celebrar el centenari-. Fa…
-
La Casa de la Premsa, un futur espai veïnal i de consum crític de la informació
La Casa de la Premsa va servir l’any 1929 com a espai per acollir els i les periodistes que cobrien informativament l’Exposició Internacional que aquell any se celebrava a la capital catalana. De titularitat municipal, ha tingut diferents usos, però en els darrers 25 anys no havia tingut cap funció. Fa cinc anys, diferents associacions…
-
El palacio del parque del Laberint o cómo se destruye el patrimonio histórico
El palacio del marqués de Alfarrás, en el parque del Laberint, debe de ser la única coincidencia que han mantenido los últimos alcaldes: tres socialistas, un convergente y la actual alcaldesa, de Barcelona en Comú. Los cinco ediles, o cuando menos sus responsables de patrimonio, han evidenciado idéntica negligencia y desinterés para proteger lo que…
-
Onze casetes per preservar la memòria de la Colònia Castells
La transformació de la Colònia Castells en un parc, comprès entre els carrers de Montnegre, Entença, Taquígraf Serra i Equador, al barri de les Corts, està més pròxima, després d’un procés molt dilatat en el temps. I és que aquesta zona arrossega ja decennis afectada, des del Pla Comarcal del 1953 i per la qualificació…
-
Can Ricart, la paciència al límit!
Amb el pla urbanístic del 22@, que transformava el sòl industrial del Poblenou en una nova àrea productiva, d’acord amb el cicle tecnoeconòmic de la digitalització, vam assistir a la major destrucció del patrimoni arquitectònic urbà industrial. La demolició va començar amb la febre dels Jocs Olímpics del 1992. Aquella segona modernitat barcelonina, insuflada per…
-
El rescat de la Torre del Fang es fa esperar
La notícia que l’acord entre el govern municipal de Barcelona -BComú i PSC- i ERC per invertir 30 milions d’euros en projectes de proximitat als districtes incloïa la Torre del Fang va córrer com la pólvora. La partida superava els 900.000 euros i més d’un veí va pensar que els diners servirien per acabar amb…