-
Quan la pobresa es converteix en un problema d’ordre públic
Barcelona ha vist créixer en els darrers anys el nombre de persones que dormen al carrer. Els recomptes realitzats per entitats socials i l’Ajuntament mostren una evolució preocupant: entre 2011 i 2014, es localitzaven unes 700 persones en una nit; entre 2015 i 2021, la xifra es va estabilitzar al voltant de les 950; i…
-
Beatriz Fernández (Arrels): “El sensellarisme no s’aborda només amb menjadors o dutxes”
Beatriz Fernández (Barcelona, 1977) és, des de fa un any i mig, la directora de la Fundació Arrels, l’entitat que acompanya i atén les persones sense llar de Barcelona. Vinculada des de jove al món associatiu i al tercer sector, els seus estudis en advocacia la van empènyer a apropar el dret a la justícia…
-
Divers i comunitari, el feminisme que incomoda la dreta
ABarcelona, els feminismes s’han estès per tot el teixit social i han consolidat una mirada crítica sobre les desigualtats de gènere. L’herència del 15-M i la mobilització feminista contra la Llei Gallardón van impulsar nous col·lectius feministes i transfeministes de barri -hereus de les vocalies de dones dels anys setanta- que van culminar en la…
-
LGTBI-fòbia, una xacra més als barris
El passat 23 d’octubre, el Casal de Joves de Prosperitat va ser víctima d’unes pintades amb missatges transfòbics -“Holocausto trans” i “Travelos no”-, acompanyats de simbologia neonazi. L’incident va tenir lloc pocs dies després que el centre anunciés la programació d’activitats per a l’Octubre Trans, un mes dedicat a reivindicar que les identitats trans no…
-
Xarxes, grups i rumors, la nova plaça pública de l’odi
Fa temps que la batalla cultural ja no es lliura només als parlaments o als platós de televisió. Avui es juga als mòbils, als grups de WhatsApp del barri, als canals de Telegram i als vídeos de TikTok que arriben sense context ni contrast. És allí on els discursos d’odi troben terreny fèrtil: missatges breus,…
-
Quan al barri del Carmel estava tot per fer
El Carmel dels anys seixanta era un indret abandonat, mancat dels serveis més bàsics, amb un urbanisme precari i la presència destacada de nuclis de barraques. Custodia Moreno Rivero, una de les fundadores de l’Associació Veïnal del Carmel, va venir de Granada el 1947 amb quatre anys, i recorda la “galleda d’aigua freda” que es…
-
Guillermo Segador, exfaroner: “L’entorn del far de Montjuïc no és bonic, però té unes vistes espectaculars”
Barcelona ciutat només té un far, un far petit com un vaixell de paper. Es va construir el 1925, al vessant sud-oest de Montjuïc, al costat del cementiri, per això és singular, senzill i, tot i ser petitó, ampli. Lluminós, de dues plantes més un mirador, amb una alçada de 13 metres, més gran que…
-
L’atenció a la diversitat a les aules, una emergència educativa silenciosa
Abans, una classe de 30 alumnes d’institut, més o menys, la portaves bé. Ara hi ha una diversitat tan bèstia i es requereix una atenció individualitzada tan gran, que amb una sola persona no n’hi ha prou. Amb la complexitat actual necessitem un increment de recursos”, afirmava Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa…
-
Jordi Borja, res a penedir-se
“No em penedeixo de res”. No ho va dir així Jordi Borja, però li ho va cantar Marina Rossell tot versionant Édith Piaf. En qualsevol cas, aquest sincer, tossut, murri i emotiu no penedir-se de res se li podia entendre en la mirada i entre les paraules amb què l’urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) va…
-
Els nous ultres, llops amb pell d’ovella
Quan Paco Candel va escriure la novel·la Donde la ciudad cambia su nombre va reconèixer que tenia al cap aquella rotunda pancarta que, iniciats els anys trenta, en temps de la República, va aparèixer en alguna tàpia del barri de la Torrassa i Collblanc, a la frontera entre l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona: “¡Cataluña termina…
-
La crisi de l’habitatge perpetua la segregació social
L’estudi SOS Habitatge: anàlisi de la situació de l’habitatge des del moviment veïnal, editat per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) i dirigit per les comissions d’Urbanisme i d’Habitatge de la federació, ha basat la seva diagnosi en l’anàlisi de les dades oficials i el treball de camp de diverses entitats ciutadanes, i dibuixa…
-
Tenir local, una odissea per a les associacions
Per a una associació veïnal, tenir local no només significa disposar d’un espai físic. L’activisme depèn del voluntariat i requereix un espai propi per dur a terme les seues activitats i per tenir una presència real al barri. Però malgrat aquest paper clau, aconseguir i mantenir un local digne s’ha convertit en un camí d’obstacles…
