Entrevistes
Tots els articles
-
“A la gent, quan li dius pel seu nom, li canvia la cara”
Xavi Artal reparteix el correu al carrer Escudellers i rodalies des de fa 17 anys. En fa 34 que és carter. Abans havia treballat a Rubí, a Sabadell, a l’Hospitalet… Però va ser en aquests carrers antics, bruts i de moral dubtosa del centre de Barcelona que va trobar la seva mitja taronja. “Això em…
-
“Una modalitat de teletreball al cent per cent no és viable”
En el context de pandèmia, el treball a distància va aparèixer com una possible solució per a una part de les persones treballadores. Però tal com es va plantejar, sense una regulació i de forma obligatòria, podria reforçar les desigualtats. Així ho veu Sara Moreno, professora de Sociologia de la UAB i especialitzada en temps,…
-
“Les ocupacions són un tabú”
El preu mitjà del lloguer a Barcelona ha trencat la barrera dels 1.000 euros mensuals, i en paral·lel, la ciutat encapçala el rànquing en nombre de desnonaments de tot l’Estat. La suma dels dos factors ajuda a explicar l’augment de les ocupacions i l’increment progressiu de famílies registrades a la Mesa d’Emergència Habitacional, que està…
-
“Las mentiras de Glovo son las de una sociedad cada vez más egoísta”
En inglés, una mentira piadosa es, literalmente, un «mentira blanca» (white lie). En el caso de la startup de mensajería Glovo (“Lo que sea en Barcelona”), y a juzgar por la opinión de sus trabajadores (“colaboradores”), las mentiras son negras. Afirma un refrán que a quien mucho miente le huye la gente. El glover Brian…
-
“Els delictes immobiliaris són un problema de seguretat molt més important que els furts”
La (in)seguretat a Barcelona va copsar les portades de la majoria dels mitjans de comunicació l’estiu passat. Enmig d’un cicle electoral convuls, alguns partits polítics han fet d’aquesta qüestió l’eix vertebrador de les seves campanyes, fomentant fins i tot un estat d’alarma social. Però és cert que la ciutat pateix una situació de crisi de…
-
“L’Ajuntament no ha dut a terme cap política per buscar espais per als centres de salut”
Els veïns del Raval segueixen esperant. Poc abans de l’últim ple de l’Ajuntament, en què es podia revocar la cessió de la capella de la Misericòrdia al Macba per a l’ampliació del museu, el CatSalut proposava ubicar el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord al cub, un edifici que s’hauria d’aixecar en el solar…
-
“Si algun dia donem més valor al restaurant com a negoci que als joves, ens equivocaríem”
Qui fa aquesta afirmació és Dolça Valero, educadora social i psicopedagoga, coordinadora del restaurant de l’escola de cuina Cruïlla al punt, un projecte que va obrir portes ara fa un any a la zona nord de Nou Barris. Al menjador, a la vegada que ofereixen cuina mediterrània a les persones que viuen i treballen a…
-
“El PSOE i el PP han sostingut la política franquista d’habitatge”
A la seu del Sindicat de Llogaters, al carrer de Villarroel 10, se’n prepara una de grossa. Hi ha una taula plena d’octavetes de la manifestació del 6 d’abril contra els lloguers abusius, organitzada pel moviment per l’habitatge, una coalició d’entitats, assemblees i sindicats de barri que han decidit que ha arribat l’hora de punxar…
-
“L’Ajuntament ha viscut malament les crítiques dels moviments socials”
Iolanda Fresnillo treballa com a investigadora i consultora sobre deute, desenvolupament, finances responsables i polítiques públiques. Activista en moviments socials i de barri i en constant lluita per la justícia econòmica, política, social, ambiental i de gènere, ens trobem amb ella a les portes d’unes noves eleccions municipals per repassar els quatre anys d’una Barcelona…
-
“Barcelona vive hoy mucho más de espaldas al mar que en el franquismo”
Hemos quedado en el castizo Bar Borrell, de la Avenida del Paralelo, prácticamente enfrente de El Molino. El personaje responde al nombre de Xavier Theros, y me recuerda vagamente al director Álex de la Iglesia, por su aspecto físico y su contundencia verbal. Escritor y cronista de Barcelona, su saber sobre la ciudad es sencillamente…
-
“El Moviment d’Objecció de Consciència s’emmiralla en les lluites veïnals”
Parlar del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) impressiona per l’ús de la desobediència civil com a eina de transformació social i política, per la valentia amb què un col·lectiu transversal es va enfrontar a un exèrcit franquista i per la gran capacitat d’organització territorial i comunitària que va generar la seva gesta malgrat la inexistència…
-
“Als barris de Sant Andreu i Sants van sortir els primers grups de Mili KK”
Menys teoria i més acció directa. Per això, escalaven grues per penjar pancartes, s’enfilaven al gran arbre que cada Nadal col·locava un conegut centre comercial al mig del Portal de l’Àngel, feien marxes en bicicleta fins a la caserna de Tremp i col·lapsaven els jutjats militars amb les declaracions d’insubmissió. Va ser un moviment alternatiu,…