Dossier
Tots els articles
-
Quan la pobresa es converteix en un problema d’ordre públic
Barcelona ha vist créixer en els darrers anys el nombre de persones que dormen al carrer. Els recomptes realitzats per entitats socials i l’Ajuntament mostren una evolució preocupant: entre 2011 i 2014, es localitzaven unes 700 persones en una nit; entre 2015 i 2021, la xifra es va estabilitzar al voltant de les 950; i…
-
Beatriz Fernández (Arrels): “El sensellarisme no s’aborda només amb menjadors o dutxes”
Beatriz Fernández (Barcelona, 1977) és, des de fa un any i mig, la directora de la Fundació Arrels, l’entitat que acompanya i atén les persones sense llar de Barcelona. Vinculada des de jove al món associatiu i al tercer sector, els seus estudis en advocacia la van empènyer a apropar el dret a la justícia…
-
Divers i comunitari, el feminisme que incomoda la dreta
ABarcelona, els feminismes s’han estès per tot el teixit social i han consolidat una mirada crítica sobre les desigualtats de gènere. L’herència del 15-M i la mobilització feminista contra la Llei Gallardón van impulsar nous col·lectius feministes i transfeministes de barri -hereus de les vocalies de dones dels anys setanta- que van culminar en la…
-
LGTBI-fòbia, una xacra més als barris
El passat 23 d’octubre, el Casal de Joves de Prosperitat va ser víctima d’unes pintades amb missatges transfòbics -“Holocausto trans” i “Travelos no”-, acompanyats de simbologia neonazi. L’incident va tenir lloc pocs dies després que el centre anunciés la programació d’activitats per a l’Octubre Trans, un mes dedicat a reivindicar que les identitats trans no…
-
Xarxes, grups i rumors, la nova plaça pública de l’odi
Fa temps que la batalla cultural ja no es lliura només als parlaments o als platós de televisió. Avui es juga als mòbils, als grups de WhatsApp del barri, als canals de Telegram i als vídeos de TikTok que arriben sense context ni contrast. És allí on els discursos d’odi troben terreny fèrtil: missatges breus,…
-
Els nous ultres, llops amb pell d’ovella
Quan Paco Candel va escriure la novel·la Donde la ciudad cambia su nombre va reconèixer que tenia al cap aquella rotunda pancarta que, iniciats els anys trenta, en temps de la República, va aparèixer en alguna tàpia del barri de la Torrassa i Collblanc, a la frontera entre l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona: “¡Cataluña termina…
-
Cronologia de lluites per la salut comunitària
Anys setanta: dels dispensaris als centres de salut. Els barris creixen mancats de serveis essencials i es reivindica la transformació de la caòtica xarxa d’ambulatoris municipals i dispensaris -sovint privats- en una estructura sanitària de proximitat. Lluites històriques a Santa Coloma de Gramenet o la Trinitat Vella. 1985: una reforma de dues dècades. S’inicia la…
-
Un estiu sense substitucions deixa els CAP sota mínims
Un altre estiu, els Centres d’Atenció Primària (CAP) d’arreu de Catalunya han patit problemes per contractar les substitucions del personal sanitari de vacances o cobrir les baixes laborals. Això ha afectat especialment la ciutat de Barcelona, on “la pressió assistencial és encara més alta per la densitat de població i per la complexitat dels equips”,…
-
La reforma de l’Atenció Primària, dels CAP als CSIR
A Barcelona hi ha quatre dels 27 projectes pilot de la reforma de l’Atenció Primària impulsada pel Govern de la Generalitat. El nou model, assajat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), està basat en els anomenats Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), una nova fórmula sorgida del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa…
-
La pediatria, més lluny dels barris
Fa cinc anys que més de 3.000 infants i adolescents del Turó de la Peira no tenen un pediatre al seu barri. Aquesta és la seva realitat des de l’any 2020, quan, arran de la pandèmia de covid, l’Administració va tancar el servei de pediatria del Centre d’Atenció Primària (CAP) Turó de la Peira. El…
-
La força de l’Atenció Primària, el valor del vincle al llarg de la vida
En un sistema sanitari cada vegada més complex i fragmentat, l’Atenció Primària continua sent la pedra angular de la salut. El seu valor no rau només en la capacitat de resoldre la majoria de problemes de salut, sinó en la manera com acompanya les persones en totes les etapes de la vida: des de la…
-
Jordina Samper, metgessa de família: “Cada vegada se’ns pressiona més perquè les baixes laborals siguin menys i més curtes”
Jordina Samper, metgessa de família del CAP Raval Sud, va arribar a la medicina familiar per casualitat: no sabia què triar i va acabar escollint una professió que, amb els anys, li ha demostrat que és la que té més sentit en medicina: “Si tinguéssim els recursos i el temps que l’Atenció Primària necessita, donaríem…